Onze municipis de Lleida tenen més del 20% dels veïns a l'estranger

Entre un 20% i un 40% dels veïns d’onze municipis de Lleida han optat per migrar i resideixen en altres estats, segons indica l’encreuament de les dades de la Revisió del Padró Municipal amb els de l’Estadística del PERE (Padró d’Espanyols Residents a l’Estranger), tots dos publicats per l’INE (Institut Nacional d’Estadística). En set poblacions més se supera la sisena part del cens.

Es tracta de dades documentals extretes per l’INE dels registres consulars, i no d’estimacions estadístiques. Tots aquests migrants que assenyalen municipis de Lleida com a lloc d’origen tenen la nacionalitat espanyola, tot i que en alguns casos en poden tenir una altra alhora, i queden inscrits al padró d’origen llevat que comuniquin al seu consolat de referència que la residència a l’estranger passa a ser permanent. En aquest cas, són donats de baixa.

El percentatge de migrants en funció dels “municipis d’inscripció” assoleix un pes del 40% a Bausen, amb 28 veïns a l’estranger i 70 d’empadronats; el 39,5% a Alòs de Balaguer, amb 45 i 114, i el 30,8% a Cubells, amb 106 i 344, respectivament.

La taxa de migrants supera el 25% (un de cada quatre) en tres municipis lleidatans més, que són la Seu d’Urgell, Vilanova de Meià i Cabó; i passa del 20% en cinc més: el Pont de Bar, Cava, les Valls d’Aguilar, Llimiana i Baix Pallars, i se situa per sobre del 16,6% (un de cada sis) en uns altres set, que són Farrera, les Avellanes i Santa Linya, la Guingueta d’Àneu, les Valls de Valira, Organyà, Gavet de la Conca i Foradada.

La càrrega de paradoxa que aparentment contenen els registres de l’INE en un context com el de l’esverat debat social sobre els fluxos migratoris perd intensitat quan les dades locals se situen en el marc general.En l’última actualització del PERE apareixen inscrits 23.199 emigrants procedents de municipis de Lleida, una xifra que equival al 5,2% dels veïns inscrits en el conjunt de la demarcació (446.793) en l’última actualització.

D’altra banda, l’emissió de migrants resulta un fenomen que es dona en la pràctica totalitat (97,8%) dels municipis de la demarcació, ja que només cinc dels 231 (el Cogul, els Omellons, Llobera, la Molsosa i Sant Guim de la Plana) estan absents a la llista.I finalment, cal tenir en compte que els fluxos migratoris de persones nascudes a l’Estat espanyol comporta a Lleida saldos negatius: 1.116 emigrants per 662 immigrants el 2022, l’últim any amb dades disponibles, quan les sortides van superar en 454 les entrades.

Més d’un centenar de migrants en 33 localitats

El número d’inscrits al PERE (Padró d’Espanyols Residents en a l’Estranger) com a procedents de municipis de Lleida supera el centenar en 33 dels casos. Són un de cada set entre els 231 de la demarcació. Dos superen el miler: Lleida ciutat, amb 6.698 (el 28,9 per cent del total d’emigrants), i la Seu d’Urgell, origen d’uns altres 3.716, que sumen un altre 16% sobre el total. 

Els segueixen per volum Balaguer amb 834, Tàrrega amb 690 i Mollerussa amb 527. Entre les localitats que no són capçalera de comarca, les que més migrants han generat són la Pobla de Segur (251), Artesa de Segre (226), Almacelles (186) i Isona i Conca Dellà (169).

La Guerra Civil i la despoblació de la muntanya com a vectors clau

“No coneixíem aquestes dades, però són molt interessants”, assenyala l’alcaldessa de Bausen, Alidé Sans, sorpresa per l’elevat pes (40%, el més gran de Lleida) que els inscrits al PERE com a procedents d’aquesta localitat aranesa suposen sobre el conjunt del padró (28 de 70). Sans assenyala com els principals vectors que van propiciar aquest flux migratori els dos grans processos migratoris recents, el provocat per la Guerra Civil i el que va afectar les zones rurals, i especialment les de muntanya, a partir dels anys 70, el primer per motius polítics (i d’integritat física) i el segon de causes econòmiques. “Es tracta de gent gran”, anota.