ESTERRI D’ÀNEU
Menys de la meitat dels habitatges del Pirineu i Aran són primeres residències
Els pisos turístics s'han quadruplicat en vuit anys i el cost del lloguer es dispara
Abordar la problemàtica de la falta d'habitatge en règim de lloguer i l'increment disparat de preus, tant de compra com de lloguer, que afecta els municipis de les comarques de muntanya va ser un dels eixos sobre els quals es va debatre ahir en l'onzena edició de les Jornades per a l'Excel·lència que se celebren a Esterri d'Àneu.
Només el 43% dels habitatges de les comarques de l’Alt Pirineu i Aran són primeres residències, mentre que el 57% del parc habitacional està format per habitatges “no principals”, en els quals s’inclouen segones residències, pisos turístics o cases buides. Pel que fa al preu del lloguer, ha arribat a un màxim històric que assoleix els 538,25 euros al mes, el segon més car de Catalunya darrere de l’àrea metropolitana de Barcelona, segons l’informe del sector de l’habitatge de Catalunya. Aquests són algunes de les dades que es van donar a conèixer ahir en l’onzena edició de les Jornades per a l’Excel·lència a Esterri d’Àneu, on es va debatre la problemàtica habitacional al territori.
Pel que fa als immobles d’ús turístic (huts) n’hi ha a les comarques de muntanya 4.719, que sumen un total de 23.957 places. En els últims 8 anys els huts en aquesta zona s’han multiplicat per quatre i com a exemple, a l’Alta Ribagorça els pisos turístics podrien allotjar el 65% de la seua població, percentatge que s’eleva al 80% a la Val d’Aran. D’altra banda, Lleida és l’únic territori on la meitat de la població jove s’ha emancipat abans dels 35 anys.
La delegada del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, Sílvia Romero, va insistir en la “greu problemàtica” al Pirineu per la falta d’habitatge i va reafirmar la necessitat de regular els d’ús turístic. El director general d’Habitatge de la Generalitat, Jordi Mas, va explicar que el Govern preveu construir més de 50.000 pisos fins al 2030 a Catalunya per incrementar el parc dels assequibles, i la rehabilitació de 150.000 més en 10 anys. El certamen va ser inaugurat per la secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, Teresa Llorens.
Els debats de les jornades continuen avui entorn del teixit associatiu, el lleure i l’esport. S’abordarà El planeta al qual aspirem. Com gestionar els recursos finits i Joves i Valors: les actituds que compten, amb l’escriptor i professor de Filosofia de la URL, Ferran Sáez. Acabaran amb protagonistes com Paula Sopena, col·laboradora en projectes de voluntariat; David Aguilar Hand Solo, graduat a Bioenginyeria; i Blanca Cusiné.
Facilitar que els joves es quedin, una prioritat
Llorens va destacar les jornades al convertir-se en un punt de referència per al debat, l’intercanvi d’experiències i opinions. “És fonamental tenir aquests espais de reflexió i connexió per a les persones que treballen en aquest camp a Catalunya i en territoris propers, ja que vivim en un món canviant i ple d’incerteses i és absolutament oportú posar els joves en el centre del debat.” Va reiterar la importància de generar més oportunitats i igualtat, “perquè és en l’adolescència i la joventut quan es configura la trajectòria vital i professional”. L’alcalde d’Esterri d’Àneu, Pere Ticó, va destacar la importància dels joves del Pirineu per la seua aposta per quedar-se a viure i treballar al territori.
Projectes d’emprenedors
El certamen va acollir la presentació de projectes empresarials impulsats per joves del territori que han apostat per desenvolupar-hi la seua vida professional i personal. Iniciatives com Pallars en Moviment del Sobirà, Agro Biomaterials d’Andorra o la divulgadora en xarxes i farmacèutica Lena de Pons, entre altres.
Falten tècnics d’energia renovable
“Només per donar resposta a la demanda que hi ha en instal·ladors de plaques solars i tècnics d’energies renovables es requereixen a Catalunya 60.000 professionals”, va explicar el president de la patronal Coell, Josep Maria Gardeñes, que advoca per una formació dual i més professional davant la falta d’especialistes.
