LLEIDA
El lloguer frena les pujades a Lleida després de tres anys d'encariment
Les rendes baixen un punt i mig a la demarcació a l'acumular un augment del 23% des de l'inici del 2021. Els arrendaments es mengen la meitat de la millora salarial
La renda mitjana del lloguer residencial ha tornat a situar-se a la demarcació de Lleida per sota del nivell de 500 euros que havia assolit a començaments de la primavera i ha registrat el primer retrocés des de principis del 2021, un període en què va acumular un encariment de gairebé el 23%.
Les dades procedeixen de l’estadística que elabora el Servei d’Estudis i Documentació d’Habitatge de la Generalitat a partir de les fiances de lloguer que es dipositen a l’Incasòl i que la conselleria de Territori va difondre ahir.En xifres, el lloguer mitjà a la demarcació, que se situava en 409,12 euros mensuals a començaments del 2021, es va disparar en els tres anys següents fins als 502,9, amb un increment de 93,78 euros i del 22,92%.Aquest encariment mensual en comporta un d’anual d’1.125,36 euros. I això si es té en compte que la nòmina mitjana a Lleida ascendeix a 1.786,54 euros mensuals (14 pagues), segons els registres de bases de cotització de la Seguretat Social, i que fa tres anys aquesta mateixa mitjana se situava en 1.588,92, suposa que l’encariment del lloguer s’està menjant el 40% de la millora del sou mitjà anual (2.774 euros bruts) per a qui viu de lloguer. I més de la meitat si es calcula sobre el net.
Hi ha una altra dada que il·lustra la desconnexió que s’està donant entre l’evolució del mercat del lloguer i l’economia real, de la qual extreu rendes a un ritme més intens del que suggeriria qualsevol indicador macroeconòmic: la inflació acumulada es va situar en aquell mateix període en el 18,64%, més de tres punts i mig per sota.
En qualsevol cas, el Govern va rebre la frenada de les pujades com una bona notícia i la va atribuir a “la contenció de les rendes” als municipis declarats zona tensionada: deu a Lleida des del març (la capital, Balaguer, Cervera, Guissona, Mollerussa, la Seu d’Urgell, Solsona, Sort, Tàrrega i Tremp) i onze més (Alcarràs, Almacelles, Alpicat, Artesa de Segre, Bellpuig, Bellver de Cerdanya, les Borges Blanques, Linyola, el Pont de Suert, Ponts i Vielha e Mijaran) a partir d’avui.Per comarques arriben a donar-se diferències de més de 300 euros entre les rendes mitjanes, que arriben als 687 mensuals a la Cerdanya i es queden en 380 a l’Alta Ribagorça. Així mateix, superen els 500 a l’Alt Urgell (570), la Val d’Aran (563) i el Segrià (527).
Un bloc okupat i sense propietari
La norma per vetar els HUT no regeix a Catalunya
La jurisprudència per la qual el Tribunal Suprem ha establert una majoria de tres cinquenes parts de la propietat per vetar l’existència d’habitatges d’ús turístic (HUT) a les comunitats de veïns no és d’aplicació a Catalunya, on regeix el dret foral, van explicar fonts jurídiques. A més, aquesta possibilitat queda regulada pels anomenats drets reals, tal com estableix el Llibre Cinquè del Codi Civil Català, que exigeix una majoria de quatre cinquenes parts de la propietat per impedir el seu funcionament.
Dos fons recorren les zones tensionades
La secció tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit el recurs presentat per l’Associació de Propietaris d’Habitatge de Lloguer contra l’ampliació dels municipis amb el lloguer tensionat que, excepte sorpresa o omissió, entrarà en vigor avui amb la seua publicació al BOE. A més, val a assenyalar que l’entitat, amb seu a Madrid, té com a promotores diverses filials dels fons Ares Management i Blackstone.