La CHE projecta avingudes artificials per regenerar els principals rius de Lleida

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre ha obert el debat sobre la generació d'avingudes als principals rius de la conca per millorar la qualitat ecosistèmica d'aquests cursos, en una iniciativa que en el cas de Lleida s'aplicaria al Segre, la Ribagorçana i la Pallaresa quan haguessin passat més de tres anys i mig des de l'última riuada natural.

La CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) preveu provocar avingudes artificials als rius de la conca per millorar l’equilibri dels seus ecosistemes fluvials, objectiu per al qual el nou PHE (Pla Hidrològic de l’Ebre) inclourà els anomenats cabals generadors, que es complementaran amb uns altres dos nous conceptes ambientals: cabal màxim, que és el límit recomanable en l’explotació ordinària dels embassaments per no danyar la biodiversitat, i taxa de canvi, que és el ritme tolerable d’obertura i tancament de comportes per no afectar l’ecosistema i que tindrà una variant específica per a les riuades planificades.

Es tracta, en resum, de pal·liar amb aquestes avingudes artificials, similars a les que Endesa ja aplica a la canalització del Segre a Lleida, els efectes ambientals de la regulació hidràulica però sense afectar els usos econòmics de l’aigua.Els tècnics de l’Oficina de Planificació de la CHE han elaborat una primera proposta per obrir un debat que finalitzarà amb la definició d’aquests cabals i taxes en el nou PHE 2027-2032.Aquest plantejament de sortida contempla avingudes de 120 m3/s en els trams baixos del Segre i la Pallaresa, a partir de les preses de Rialb i de Sant Llorenç de Montgai, i de 50 a la Ribagorçana aigües avall de Santa Anna.

El pla consisteix a pal·liar amb maniobres hidràuliques els efectes ambientals de la regulació dels rius

En aquest sentit, els desembassaments assolirien en els trams intermedis d’aquests rius els 100 m3/s (Talarn i Oliana) o hi quedarien a prop, amb 92 a Sopeira, i serien menors a les capçaleres, amb previsions de 17 a Baserca, 4,9 a Cavallers i 25 a la Torrassa.Tanca la llista la presa de l’Albagés, al riu Set, on les avingudes artificials serien de fins a 3,15 m3/s. Els cabals generadors serien molt superiors a la Franja, on les previsions per a Barasona i El Grado, situats aigües amunt de localitats com Montsó o Fraga, són de 131 i 286 m3/s.Un document de l’Oficina de Planificació destaca “la conveniència de no tractar els components dels cabals mínims de manera aïllada, sinó que han de formar part dels cabals ecològics que, al seu torn, han de tenir en compte objectius ambientals i els usos de l’aigua”.De fet, el pla consisteix a generar aquestes avingudes artificials en un termini concret des de l’última vegada que s’haguessin produït de manera natural i que per als deu embassaments que a Lleida seria de tres anys i mig. En set casos tindrien lloc entre el novembre i el maig i en uns altres tres (Baserca, Cavallers i la Torrassa) entre el novembre i l’abril, una eixugada que permetria evitar afeccions a activitats com el ràfting i altres esports fluvials.La durada de les avingudes artificials seria de 24, 16 i vuit hores, respectivament, en els trams baixos de la Ribagorçana, el Segre i la Pallaresa.

Aquestes cabudes, establertes el març del 2022 en compliment d’un mandat de la Llei d’Aigües, es troben en fase de revisió en alguns casos, com el de Mequinensa, després d’haver observat els danys que la sequera dels últims anys ha provocat en la fauna piscícola. Aquests volums se situen en 194,54 hm3 a Mequinensa, en 28,05 a Sant Antoni de Talarn, de 36 a Escales i de 54,92 a Camarasa. Les empreses que els exploten no poden deixar que el volum embassat quedi per sota d’aquest nivell, que també tenen marcat per les cotes d’altitud. Paral·lelament, la proposta inicial de cabal màxim proposa limitar el circulant pels rius en èpoques sense avingudes naturals a 111 m3/s en la fase seca de l’any i a 167 en la humida en el tram baix de la Pallaresa, aigües avall de Sant Llorenç de Montgai, a 35 i 41 en aquelles mateixes etapes a la Ribagorçana a partir de Santa Anna i a 100 i 110 al Segre, a partir de Rialb. La proposta inicial de l’organisme de conca també planteja limitar a 46 i 76 m3/s el cabal màxim a partir de Talarn, a 18 i 16 a la Torrassa, a 100 i 107 des de Camarasa i a 80 i 90 des d’Oliana.

Paral·lelament, les reserves acumulades a Oliana s’han vist incrementades fins a més de tres hectòmetres cúbics en el que va de setmana i les de Rialb en més de dos, mentre que la millora s’atansa als sis a Talarn i als cinc a Escales.

Resguard mínim als pantans hidroelèctrics

La CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) ha establert volums mínims de reserva als embassaments de més de 50 hm3 de capacitat i el principal ús dels quals és l’hidroelèctric per garantir l’equilibri dels seus ecosistemes.

Les pluges dels últims dies eleven cabals i reserves

Les pluges dels últims dies han provocat un augment del cabal circulant als rius de Lleida i una millora de les reserves embassades, que continuen creixent els propers dies així que vagi filtrant-se l’aigua caiguda i com a conseqüència de les noves precipitacions previstes per a les pròximes jornades. Així, el Segre superava els 24 m3/s ahir al seu pas per Organyà, la Pallaresa passava dels 34 a Collegats i la Ribagorçana baixava amb més de 40 pel Pont de Suert.