ENERGIA MEDI AMBIENT
Griñó: "Com tractaríem els purins sense aquestes infraestructures"
Un dels promotors de Nova Tracjusa rebutja l'oposició a les plantes de biogàs
El propietari del grup Griñó, segon per l’esquerra, conversa amb el conseller aragonès Blasco. - GERARD HOYAS
“Si aquest tipus d’infraestructures no existissin, com tractaríem els purins? Com deixaríem de contaminar la nostra terra i els nostres aqüífers? Continuem contaminant-los?”, va plantejar ahir Joan Griñó, propietari del grup lleidatà que s’ha aliat amb la cooperativa GAP per impulsar Nova Tracjusa de Juneda, en resposta a les organitzacions que dijous van reclamar una moratòria per a aquest tipus d’instal·lacions com a pas previ a un debat sobre quina magnitud del seu desplegament resulta assumible per al país.
La moratòria va ser plantejada per Assemblea Pagesa, Pobles Vius, Ipcena i la plataforma contra l’ampliació de Tracjusa, que temen que el degoteig de projectes de biogàs derivi en una bombolla o converteixi Lleida, i la Franja, en “un abocador”. “Una moratòria és un assumpte de caràcter legislatiu”, va dir, per qualificar de “necessària i estratègiques” les plantes de tractament de purins. “No entenem com hi pot haver grups que estiguin en contra d’aquest tipus d’infraestructures, que serveixen per solucionar problemes i per generar recursos, que en la naturalesa no ens sobren”, va destacar. “El posicionament en contra se’m fa difícil d’entendre”, va afegir.
Cogeneració de gas per fabricar compost a Saidí
El conseller de Medi Ambient del Govern d’Aragó, Manuel Blasco, i el president executiu del grup Griñó, Joan Griñó, van inaugurar ahir divendres a Saidí la planta de compostatge de purins i residus que, quinze anys després que el projecte es posés en marxa, serà gestionada per Griñó Ecològic. La planta, que té capacitat per tractar anualment 205.000 tones de purins, residus d’escorxador i rebutjos agrícoles, opera a partir d’un sistema de cogeneració amb gas natural que segons el projecte evacuarà a la xarxa entorn de 500.000 kw/h al cap de l’any. La instal·lació, que també injecta a la xarxa de reg del poble l’excedent d’aigua que extreu dels purins, té unes altres dos potencialitats que, ara per ara, quedaran en stand by: la de fabricar biogàs, amb una estimació de 2,2 milions de metres cúbics a l’any, i la d’oferir fertireg o reg integrat a l’incloure fertilitzants a l’aigua que va als camps.
