SEGRE

Àger, el municipi lleidatà que perd més aigua de la seua xarxa per fuites

A la ciutat de Lleida el desaprofitament hídric se situa en el 15,3%, el 10,2% per fuites, segons un informe

Les instal·lacions d'un dels principals dipòsits d'aigua d'Àger, amb el tinent d'alcalde Jordi Cortasa, al fons.Ignasi Gómez / ACN

Publicat per
acn 

Creat:

Actualitzat:

Gairebé la meitat del centenar llarg de municipis que han fet una auditoria hidràulica en els últims mesos perden més d’un 20% de l’aigua que entra a la xarxa a causa de fuites, trencament de canonades, desbordaments de dipòsits i similars. És una de les conclusions d’una anàlisi de l’ACN de les auditories municipals, obligatòries per les entitats subministradores d’aigua en serveis amb més de 5.000 abonats. Els informes revelen que Amposta i Alcanar són les poblacions catalanes que perden més aigua per fuites, amb un 60% i un 56% del total que entra a la xarxa.

A la demarcació de Lleida, el municipi on es perd més percentatge de l'aigua de la xarxa és Àger, amb el 54,3%, un 51,4% per fuites. El segueixen Maials, amb un 34,1% de pèrdua d'aigua (30% per fuites); Seròs, amb un 28% (23,8% per fuites); Mollerusa, amb un 25,5% (22,5% per fuites); Sant Guim de Freixenet, amb un 20,7% (15,7% per fuites); Lleida, amb un 15,3% (10,2% per fuites), i Tàrrega, amb un 14% (11,5% per fuites).

Segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), l’organisme que ha determinat uns indicadors per estandarditzar les auditories, 133 municipis de Catalunya havien de publicar els resultats dels estudis abans del 31 de març del 2024. De moment, 12 encara no ho han fet, segons la mateixa font, entre les quals algunes capitals de comarca: Balaguer (Noguera), Banyoles (Pla de l’Estany), La Seu d’Urgell (Alt Urgell) i Vielha e Mijaran (Val d’Aran).

Un total de 101 municipis sí que han publicat el document, a banda de 17 més que també hi estan obligats i que donen dades agregades ja que hi opera en tots ells Aigües de Barcelona, i de 15 més que no hi estaven obligats. Les auditories de cadascun d’ells reflecteix que en 61 casos dels 133 es perd més d’un 20% del total de l’aigua introduïda a la xarxa a causa de les fuites i problemes amb les canonades. De fet, la mitjana de totes les poblacions és del 22%, mentre que els 17 municipis que depenen d’Agbar, com ara Barcelona, Badalona l’Hospitalet de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat o Castelldefels, es queden en el 7,7%.

Àger, un cas particular

A Lleida, tal com s'ha dit, les dades recopilades indiquen que el municipi més afectat per aquestes pèrdues d'aigua és Àger, on els 146.805 metres cúbics que entren es redueixen a la meitat sense comptar les pèrdues (51,4% per fuites i similars, i 2,8% per errors de comptadors i aigua punxada). En aquest cas, la xarxa de subministrament d'aigua és d'unes "característiques molt especials, ja que té al voltant de 40 quilòmetres de canonades per abastir a les nou poblacions que formen el terme municipal", ha explicat el tinent d'alcalde i regidor d'Obres, Jordi Cortasa.

Cortasa ha defensat que "el fet de tenir més quilòmetres de canonades fa que puguem patir més incidències". A més, el recorregut dels conductes passa "per camins o fins i tot zones boscoses", ha afegit. Amb tot, "estem acabant de substituir dos trams de canonades de més d'un quilòmetre que són les que més problemàtiques i fuites han generat al llarg de l'any. Tenim el propòsit de reduir les avaries i les pèrdues en la distribució", ha afirmat.

A banda d'això, l'ajuntament ha demanat altres ajudes que ja estan concedides per "sectoritzar" les canonades amb l'objectiu de millorar l'optimització del sistema i detectar si hi ha pèrdues que "no afloren", ha comentat Cortasa. Així mateix, el consistori ha sol·licitat també ajuts per habilitar nous comptadors, ja que els actuals superen de llarg la seva vida útil. "Hi ha un tipus de pèrdues que possiblement són reducció del comptatge dels comptadors dels abonats. Els comptadors tenen una vida d'uns 12 o 13 anys i aquí en tenim que ja superen de molt aquesta xifra d'anys", ha dit Cortasa.

Balanços hídrics

Aquests balanços hídrics s'han de fer cada dos anys i s'han calculat a partir d'una guia comuna per a totes les entitats catalanes, amb "una metodologia pionera" que garanteix "la qualitat de les dades". Es fan a partir de dotze indicadors d'acompliment, adaptats per la reconeguda Associació Internacional d'Abastaments d'Aigua (IWA), i que estan relacionats amb la gestió de les fuites i la gestió de les pressions de la xarxa. La periodicitat de les auditories també permetrà "avaluar l'efectivitat de les millores implementades".

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking