El temporal DANA incrementa en més de 100 hectòmetres cúbics els pantans de Lleida

Les pluges iniciades amb la DANA de dimarts passat han suposat un notable increment de les reserves als embassaments de Lleida. Segons les dades de l'informe setmanal de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), els pantans han acumulat 107,4 hectòmetres cúbics addicionals gràcies a aquest episodi de precipitacions.

En concret, els embassaments del Segre i la Noguera Pallaresa han augmentat les seves reserves en 51,5 hm³ durant els últims set dies, situant-se en els 660 hm³ d'aigua emmagatzemada. Paral·lelament, els pantans de la Noguera Ribagorçana han experimentat un increment encara més significatiu, de 55,9 hm³, assolint els 631,5 hm³. D'altra banda, entre Barasona (Éssera) i Sant Salvador (canal de Saidí) acumulen 182 hm³, tot i registrar un lleuger descens de 3,3 hm³.

Amb aquestes dades, el sistema Segre-Pallaresa es troba actualment al 71,7% de la seva capacitat, mentre que el de la Noguera Ribagorçana es manté en el 55,9%. Rialb, al Segre, està al 61,2%, i Canelles, a la Ribagorçana, al 44,3% del seu volum màxim.

La millora de les reserves durant els últims mesos ha estat notable, malgrat l'elevada demanda estival del sector agrícola i ramader. En aquest context, Endesa ha anunciat un augment del cabal a la Mitjana fins als 66 m³/s, en el marc de "maniobres de desembassament controlades i habituals".

La producció hidroelèctrica es recupera

Les pluges registrades a les capçaleres dels rius aquests dies han fet que la majoria dels embassaments de Lleida s’omplin i recuperin la producció hidroelèctrica de les centrals deixant enrere el període d’inactivitat provocat per tres anys de sequera en què gairebé totes van minimitzar la seua activitat.

Per exemple, el pantà d’Oliana es troba a gairebé el 92 per cent de capacitat i aquests últims dies entrava una mitja de 60 metres cúbics per segon. Segons fonts pròximes, l’embassament deixava anar 56 metres cúbics per segon, la pràctica totalitat de l’aigua que rebia per aprofitar al màxim la producció elèctrica de la central. Fonts d’Endesa, titular d’aquesta central hidroelèctrica de l’Alt Urgell, van informar que l’activitat “és màxima” i que la producció d’ahir se situava en 33 megawatts. “Tenim turbinant els tres grups per produir al màxim i aprofitar l’energia neta” de la instal·lació, van indicar.

L’aigua es transvasa a Rialb i allà, amb l’embassament per sobre de la meitat de la seua capacitat, deixava anar divendres 3,8 metres cúbics per segon, segons les mateixes fonts. Les comportes d’Oliana encara no s’han obert. Els responsables controlen els nivells “les 24 hores del dia” i estan a l’expectativa d’obrir-les si l’entrada d’aigua arriba als 70 metres cúbics per segon.

La pujada dels nivells al pantà d’Oliana deixa aquests dies imatges de la cua, a Coll de Nargó, amb aigua i vegetació recuperada dels tres anys de sequera. L’alcalde d’Oliana, Ricard Pérez, va considerar que “tenir uns bons nivells hidrològics a Rialb es tradueix en una imatge de bona salut a Oliana” i en aquest sentit va afegir que “per sort hem deixat de veure la imatge desolada de la cua de l’embassament plena d’arbres morts i un paisatge desolador”.

Situació actual de les conques lleidatanes

Actualment, totes les conques de Lleida tenen almenys el 50% de la seva capacitat d'aigua plena, i en total sumen el 75% de la capacitat total. La conca de la Ribagorçana és la que es troba en una situació més delicada en percentatge d'ocupació, amb el 55%, encara que és la conca que suma més capacitat d'aigua de Lleida, amb 582 hectòmetres d'aigua. Per ordre, el pantà d'Escales es troba al 93% de la seva capacitat amb 142 hectòmetres; Canelles, amb l'emblemàtic congost de Mont-rebei, segueix augmentant i ja es troba al 44%, xifra a la que feia anys que no assolia. I Santa Anna es troba al 60% amb 141 hectòmetres cúbics. 

Pel que fa a la conca del Segre, Oliana es troba al 90% de la seva capacitat i Rialb puja fins al 62% amb 248 hectòmetres cúbics. En conjunt, aquesta conca acumula 323 hectòmetres cúbics d'aigua, la qual cosa representa el 66% de la seva capacitat total. El juny  del 2023 aquesta conca tenia només el 20% d'aigua.

A la conca de la Pallaresa, els embassaments han experimentat una millora respecte a fa dues setmanes. Talarn (Sant Antoni) creix i passa en dues setmanes del 60 al 75%, mentre que Terradets està al 95% i Camarasa ha pujat gairebé 15 punts, del 64 al 80%. En total, la conca de la Pallaresa es troba al 78% de la seva capacitat, amb 330 hectòmetres cúbics d'aigua acumulats.

Per últim, cal destacar que Mequinensa suma 1.260 hectòmetres cúbics d'aigua, la qual cosa representa el 92% de tota l'aigua que pot emmagatzemar aquest embassament.

Garantia de subministrament i gestió eficient

Les pluges registrades durant la tardor han permès mantenir les reserves d'aigua als embassaments de Lleida en nivells suficients per garantir el subministrament durant els pròxims mesos. Malgrat la sequera que ha afectat la zona en els últims temps, la situació actual és molt més favorable que la viscuda en anys anteriors, gràcies a una gestió eficient dels recursos hídrics i a la implementació de mesures d'estalvi i eficiència en l'ús de l'aigua.

No obstant això, és important seguir treballant en la recerca de solucions sostenibles que permetin afrontar els reptes que planteja el canvi climàtic i garantir la disponibilitat d'aigua a llarg termini. Només així podrem assegurar un futur pròsper per a les generacions venidores.

La millora en les reserves d'aigua dels embassaments de Lleida s'emmarca en un context de sequera prolongada que ha afectat gran part del territori català en els últims anys. Les pluges registrades durant la tardor han suposat un alleujament per a molts sectors, especialment per a l'agricultura i la ramaderia, que depenen en gran mesura de la disponibilitat d'aigua per al reg i l'abeurament dels animals.

No obstant això, cal tenir en compte que aquesta situació de sequera no és un fenomen aïllat, sinó que s'inscriu en un context de canvi climàtic global que està alterant els patrons de precipitació i temperatura arreu del món. Per això, és fonamental seguir invertint en mesures d'adaptació i mitigació que permetin fer front a aquests reptes i garantir la sostenibilitat dels recursos hídrics a llarg termini.

En aquest sentit, cal destacar la importància de la gestió eficient de l'aigua, tant a nivell domèstic com en els sectors productius. Això implica la implementació de mesures d'estalvi i eficiència energètica, així com la promoció de pràctiques agrícoles i ramaderes més sostenibles i adaptades a les condicions climàtiques de cada zona.

Recerca de solucions a llarg termini

Més enllà de les mesures d'adaptació a curt i mitjà termini, és fonamental seguir invertint en recerca i innovació per trobar solucions sostenibles a llarg termini que permetin afrontar els reptes del canvi climàtic i garantir la disponibilitat d'aigua per a les generacions futures.

Algunes de les línies de recerca més prometedores en aquest àmbit inclouen el desenvolupament de tecnologies de dessalinització més eficients i econòmiques, la millora en els sistemes de reg i la promoció de cultius més resistents a la sequera i les altes temperatures. També cal seguir treballant en la sensibilització i l'educació ambiental per fomentar un ús més responsable i sostenible de l'aigua en tots els àmbits de la societat.

En definitiva, la millora en les reserves d'aigua dels embassaments de Lleida és una bona notícia, però cal seguir treballant per garantir la sostenibilitat dels recursos hídrics a llarg termini i afrontar els reptes que planteja el canvi climàtic. Només així podrem assegurar un futur pròsper i sostenible per a les generacions venidores.