COMARCAS
Benvingut, míster Fofana: els cognoms africans guanyen terreny en aquesta comarca aragonesa
Fofana i Coulibaly, d'origen malià i gambià, ja es troben entre els deu més freqüents a la comarca aragonesa, que viu un boom econòmic i demogràfic
Un grup de ciutadans d’origen africà conversa en un cèntric carrer de Binèfar.
La comarca aragonesa de la Llitera està experimentant una transformació demogràfica i econòmica sense precedents en els últims anys. Segons les dades de l'Institut Aragonès d'Estadística (Iaest), els cognoms d'origen africà com Fofana i Coulibaly, procedents de Mali i Gàmbia, ja es troben entre els deu més freqüents a la zona, reflectint l'impacte de la immigració en la composició de la població.
Aquesta tendència és especialment notable en municipis com Binèfar i Altorricó, on el percentatge de població estrangera ronda el 20% (20,49% i 18,47% respectivament), molt per sobre de la mitjana aragonesa del 12,42%. La majoria d'aquests immigrants provenen de països africans com Mali, Gàmbia, el Marroc i el Senegal (44,72%), mentre que el 35,89% són oriünds d'Europa.
L'impacte de la immigració africana és encara més evident quan s'analitza la població masculina, ja que cinc dels deu cognoms més freqüents (Diarra, Keita i Traore, tots ells malians) tenen aquest origen.
Una llarga història d'acollida de migrants
La Llitera té una llarga tradició com a receptora de migrants d'altres parts de l'actual Estat espanyol, que es remunta a les repoblacions de l'edat mitjana i va tenir continuïtat en èpoques d'expansió econòmica com la del desenvolupament del Canal d'Aragó i Catalunya. Així ho reflecteix el llistat de cognoms més freqüents, on no hi ha rastre de cases d'origen aragonès en els quinze primers llocs, copats per bascos (García i Ibarz), gallecs (López), sefardites i lleonesos (Pérez) o gallecs i asturians (Martínez), entre d'altres.
El boom econòmic i demogràfic de la Llitera
L'arribada de 1.128 pobladors estrangers entre 2013 i 2023, que van sumar un total de 3.457 al tancament d'aquest últim any, ha compensat la pèrdua de 947 autòctons en el mateix període. Aquesta onada migratòria, protagonitzada principalment per africans, coincideix amb una etapa d'industrialització de la comarca entorn del sector agroalimentari.
Paral·lelament, la Llitera ha viscut un notable creixement econòmic i laboral. L'ocupació ha augmentat un 47% en l'última dècada, superant els 10.000 afiliats a la Seguretat Social, mentre que el PIB comarcal ha crescut un 45% fins a superar els 600 milions d'euros.
Programes d'integració i convivència intercultural
Per fer front als reptes de la creixent diversitat cultural, la comarca manté oberts diversos programes d'intervenció com el projecte "Contigo, conmigo, convivimos", en el qual l'any passat els Serveis Socials van atendre 204 migrants i van realitzar un total de 242 intervencions en matèries com documentació, acompanyament laboral, salut i digitalització a Binèfar, Tamarit i Altorricó.
A més, disposa d'un altre projecte que ofereix acompanyament en processos de reagrupament familiar, contribuint així a la integració i la cohesió social de la població immigrant.
