Descobreix els secrets dels bolets més exquisits als boscos catalans

Amb l'arribada de la tardor i les pluges, els amants dels bolets s'endinsen als boscos catalans, cistella en mà, a la recerca de les varietats comestibles més preuades. No obstant això, cal extremar les precaucions, ja que algunes espècies poden ser tòxiques i provocar greus intoxicacions si es confonen amb les comestibles.

Segons dades de la Societat Catalana de Micologia, cada temporada es registren centenars de casos d'intoxicacions per ingesta de bolets verinosos, fruit del desconeixement o la confusió amb espècies similars. Andrés Valverde, biòleg i membre de l'entitat, insisteix que "només es pot recol·lectar un bolet si s'està 100% segur de la seva identitat i comestibilitat". A més, remarca que la pràctica més sostenible és "no tocar cap bolet si no es té un interès culinari o científic".

Valverde alerta sobre el risc de confiar en les xarxes socials per identificar bolets a través de fotografies, ja que "determinar l'espècie amb precisió requereix examinar detalls que es perden en una imatge". Fins i tot un bolet tallat pot perdre matisos crucials per a la seva correcta identificació.

La simbiosi entre bolets i arbres

Els bolets juguen un paper fonamental en els ecosistemes forestals, vivint en simbiosi amb les arrels dels arbres a través de les ectomicorrizes. Etimològicament, "micorriza" prové del grec "mýkes" (fong) i "rhiza" (arrel), evidenciant aquesta estreta relació. Els bolets proporcionen nutrients i sals minerals a les plantes, oferint nombrosos serveis ecosistèmics als boscos.

Els 6 bolets comestibles més populars a Catalunya

A Catalunya, la tradició boletaire està fortament arrelada i els boscos s'omplen de caçadors de bolets durant la temporada. Segons Valverde, les 6 espècies comestibles més comunes són:

1. Rovelló (Lactarius sanguifluus): També conegut com esclata-sang, és el més abundant a les pinedes i coníferes mediterrànies. Es caracteritza pel seu barret ataronjat que es torna verd al tacte.

2. Cep (Boletus edulis): Anomenat bolet de carbassa per les seves grans dimensions, té un barret en forma de paraigua i una textura esponjosa. S'adapta a diversos tipus de boscos.

3. Rossinyol (Cantharellus cibarius): De carn blanca i compacta, la seva forma recorda una copa. El color varia segons el terreny, del groc blanquinós al taronja. Es troba amagat entre la fullaraca de fagedes, castanyedes i rouredes.

4. Llenega blanca (Hygrophorus marzuolus): Completament blanc i amb rugositats semblants a una llengua aspra, creix en terrenys calcaris i humits. Apareix a la tardor avançada i pot perdurar fins al març.

5. Trompeta de la mort (Craterellus cornucopioides): Amb una morfologia d'embut buit, té un barret fràgil i ondulat de color fosc. Creix en grans quantitats des de finals d'estiu fins a la tardor, en boscos humits de fajos o roures.

6. Pinetell (Lactarius deliciosus): Conegut com escarlet, té un barret ros porprat amb taques vinoses i una textura viscosa. Es troba sota alzines, roures o faigs, sovint en grups nombrosos.

Precaucions i recomanacions

Malgrat la popularitat d'aquestes espècies, cal recordar que existeixen varietats tòxiques que poden confondre's fàcilment amb les comestibles. Per exemple, el pinetell pot confondre's amb el rovelló de cabra pelut, mentre que els rossinyols s'assemblen a la gírgola d'olivera, una espècie bastant tòxica.

Per evitar intoxicacions, és fonamental conèixer bé les espècies o anar acompanyat d'un expert. Recol·lectar només els exemplars que s'identifiquin amb absoluta certesa i evitar fiar-se de fotografies a les xarxes socials.

Amb prudència i coneixement, gaudir dels bolets pot ser una experiència gratificant i segura, permitent apreciar la riquesa gastronòmica i natural que ofereixen els boscos catalans.

Els bolets comestibles més populars a Catalunya inclouen el rovelló, el cep, el rossinyol, la llenega blanca, la trompeta de la mort i el pinetell. No obstant això, cal extremar les precaucions per evitar confondre'ls amb espècies tòxiques similars. Els experts recomanen recol·lectar només els bolets que s'identifiquin amb total seguretat i evitar fiar-se de fotografies a les xarxes socials per determinar-ne l'espècie.