Alerten que les males pràctiques dels boletaires que arrasen els boscos obligaria a regular l'activitat

La bona temporada boletaire d'enguany ha portat més gent als boscos, però també ha comportat un increment de les males praxis i el malestar entre veïns i propietaris forestals. S'ha detectat un augment de colles de recol·lectors que accedeixen a finques privades per collir bolets i després vendre'ls a restaurants i mercats, una pràctica d'economia submergida no regulada i al marge de la llei.

En Khalid, un recol·lector que porta tota la temporada buscant bolets, explica: "Em paguen 5 euros el quilo de camagrocs i, després, ells els venen a 30 euros o més al mercat o als restaurants. Sense papers és difícil treballar i així puc tenir diners per menjar". Com ell, hi ha més gent que s'hi dedica, però a mesura que avança la temporada i baixa el preu del bolet, el marge es redueix significativament.

A Catalunya, a diferència d'altres comunitats autònomes, encara no existeix una regulació específica per a la recollida de bolets. Lluís Pallarès, sotsinspector dels Agents Rurals, remarca que la Llei Forestal estableix la necessitat de permís de la propietat per recollir productes forestals en finques privades, però admet que "amb els mitjans de què es disposa ara mateix, és pràcticament impossible fer-ne el control i caldria una regulació que recolzi aquest fet".

Increment de la pressió al Berguedà

Al Parc Natural del Cadí-Moixeró, una de les zones boletaires per excel·lència, s'ha notat un increment d'aquest tipus de recol·lector. Joan Casòliva, tècnic del parc, assenyala que "és un problema per al propietari perquè li arrasen la finca i també per al boletaire que va a buscar bolets per a ell perquè ja no troba res". La clau per evitar conflictes, segons Casòliva, rau en la vigilància.

Indignació entre propietaris forestals i boletaires

La situació ha generat indignació entre els propietaris forestals, que veuen com es treu un rendiment econòmic d'un producte de les seves finques sense que ells hi participin. Ramon Enric Pintó, president de l'associació de propietaris forestals del Parc Natural del Cadí-Moixeró, lamenta que "el propietari del terreny estigui al marge de tot aquest negoci" i proposa que els diners recaptats amb una eventual regulació es destinin a la millora de les finques.

D'altra banda, els boletaires també es veuen perjudicats per l'extracció massiva de bolets, ja que sovint no troben res perquè algú altre ja ha "arrasat" el bosc. Per això, associacions com la Penya Boletaire de Berga, tradicionalment contràries a la regulació, ara veuen amb bons ulls la posada en marxa de limitacions. Ramon Minoves, membre de l'entitat, suggereix "llicències similars a les que ja existeixen en el camp de la pesca o la caça" i insisteix que "regular no vol dir prohibir".