La Generalitat desencalla dotze parcs solars i dos línies elèctriques a Lleida

El departament de Territori de la Generalitat ha desencallat aquest mes la tramitació de dotze parcs solars i dos línies elèctriques d'evacuació al Segrià, les Garrigues i el Pallars Jussà, la qual cosa implica la primera accelerada en el desplegament de les plantes d'energia renovable a la demarcació després de dos anys d'embús administratiu.

La Generalitat ha desencallat aquest mes la tramitació d’un total de dotze projectes de plantes solars a la demarcació de Lleida que sumen una potència de 413 MW (megawatts), un paquet d’instal·lacions que arriba després d’un període de restriccions de gairebé dos anys.

Aquesta incipient reactivació del desplegament de les energies renovables a Ponent inclou també l’impuls a dos línies d’evacuació de baixa tensió (25 i 30 kV), una a Talarn i una altra a Alcoletge i Lleida, i els permisos per a esteses (algunes de soterrades) i ampliacions de subestacions en algunes de les primeres.El desencallament de les tramitacions respon, bàsicament, a dos motius. Un, de caràcter polític, consisteix en la sintonia per al desplegament d’aquest tipus de tecnologies que mostren el Govern i la majoria de l’oposició.

L’altre és de tipus administratiu: els promotors han començat a complir l’augment de les exigències documentals que va suposar el decret del maig del 2022, que incloïa l’obligació d’identificar els propietaris del sòl en cada projecte (per evitar iniciatives especulatives) i que limitava el sòl utilitzable al 10% del de secà i el 5% del de regadiu en cada municipi.Les plantes solars que ara reben autoritzacions administratives prèvies i de construcció estan projectades a Alcarràs (49,99 MW), Llardecans (49,99), Lleida, 2,795), la Portella (25,2), Talarn (42), Almatret (41,25), Castell de Mur (42), el Soleràs i Granyena de les Garrigues (30,97 i 24,56, aquesta última també als Torms), Seròs i Almatret (19,29) i, finalment, Seròs, Llardecans i Maials (35,4). Se’ls suma una altra a Alcarràs (49,986) que ha pres una declaració d’impacte ambiental favorable.El desplegament de les renovables provocarà un notable canvi en les estructures de generació, consum i exportació d’electricitat a Lleida, on la hidroelèctrica aporta el 75% de la producció.

Són, en total, 2.700 GWh (gigawatts hora, milions de quilowatts) hidroelèctrics i cobreixen amb un marge de gairebé 300 la demanda de les llars, la indústria i els serveis a Lleida, que ronda els 2.500. A aquesta generació s’hi sumen, segons dades de Red Eléctrica, 1.014 GWh de renovable (789 d’eòlica i 225 de fotovoltaica) produïts per l’actual parc, segons la Generalitat, de 411 MW de potència en molins (398) i plaques solars (13).En un altre ordre de coses, els parcs d’aquestes dos tecnologies es veuran clarament incrementats durant els pròxims anys, ja que, amb 1.119 MW autoritzats i 1.002 en tràmit, està pendent d’instal·lació un volum de potència similar al que tindrien dos centrals nuclears, malgrat que, òbviament, el seu rendiment seria menor que el de la tecnologia atòmica.Menor, en qualsevol cas, no és necessàriament sinònim de petit: només amb la potència autoritzada i amb un rendiment similar a la que ja està operativa, la generació creixeria per sobre dels 17.000 GWh (17.030 de solars i 267 d’eòlics), un volum al qual els projectes en tràmit podrien arribar a afegir-ne 11.400 més (10.835 i 547).La suma de l’operativa amb l’autoritzada se’n va a 18.300 GWh, la qual cosa multipica per més de set la demanda de la demarcació. Així mateix, amb la que es troba en tràmit s’atansaria als 30.000, un volum de generació superior al que ara mateix aporta Tarragona amb dos nuclears: l’equivalent a dos terços de l’actual demanda de tot Catalunya (44.200) o a tres quarts de la producció actual (38.268).

Urbanisme paralitza un parc fotovoltaic als pobles de la MAT

La Comissió d’Urbanisme de l’Alt Pirineu i Aran va acordar dijous mantenir la suspensió sobre l’aprovació definitiva del parc fotovoltaic Morellols, ubicat a Castell de Mur, la línia d’evacuació del qual passa, a més de per aquest terme, pels de Talarn, Tremp, Gavet de la Conca i Isona i Conca Dellà. Es tracta dels mateixos municipis que estan litigant als tribunals contra la línia MAT (Molt Alta Tensió) que promou el grup Forestalia entre Laluenga i Isona per transportar a Barcelona la producció de parcs eòlics i solars d’Osca. No obstant, són projectes independents encara que els impulsa el mateix grup empresarial, que en el cas de la planta fotovoltaica opera amb la societat Energía Inagotable de Leda. De fet, a més de per algunes carències documentals, el motiu principal de la suspensió es troba en l’estat de tramitació de les autoritzacions de la línia d’evacuació del parc: no disposa de tots els permisos i benediccions, i això, encara que la conselleria de Territori li atorgués fa uns dies l’autorització administrativa prèvia i de construcció, fa que el parc no pugui ser aprovat (ni tampoc descartat). D’altra banda, fonts de Forestalia van assegurar desconèixer la resolució i van declinar pronunciar-se. Morellols forma part d’un complex de quatre parcs juntament amb el de Neret, a Tremp, l’ajuntament del qual el té recorregut, i els de Costa Grau i Alsinelles a Isona. El de Llau dels Juncs, a prop d’Orcau, a Isona, va ser desestimat, encara que l’empresa va aconseguir mantenir el punt de connexió per evacuar l’energia de tots ells. A més, les esteses han d’anar soterrades.