El pantà de Sant Salvador es consolida com a aiguamoll

“Sant Salvador està adquirint molt d’interès perquè allà hi ha molts albiraments d’aus singulars. Ara això és una cosa que es notifica de forma pràcticament instantània a través d’aplicacions com Ebird”, explica Luis Tirado, delegat de SEO-Birdlife a l’Aragó. Aquesta tardor es compleixen els primers deu anys de funcionament de l’embassament, l’execució del qual va permetre descartar la del pantà de Santaliestra, a l’Éssera, i que després seria objecte de diverses inauguracions. En aquests deu anys la làmina d’aigua s’ha mantingut d’una manera inusualment estable malgrat les fases de sequera, ja que només entre el 18 d’agost i el 6 de novembre de l’any passat va estar més de deu metres per sota del nivell màxim (298 metres sobre el nivell del mar). Això ha estabilitzat el seu ecosistema i l’ha convertit en un atractiu per a les aus limícoles, que mengen cucs i larves del llim de la riba, mentre la presència de macròfits (vegetal) a les seues aigües atreu aus bussejadores com el morell i la folliga i altres d’aquàtiques com ànecs i cormorans.

“Els bioindicadors no van malament”, assenyala Tirado, que afegeix a la llista altres ocells inusuals fa uns anys a la zona com els bernats pescaires i l’agró roig, que no hi arriben a niar per l’absència de canyissars. “Les aus acostumen a crear efectes crida, i no és estrany que s’hi puguin veure espècies com el flamenc o l’àguila pescadora”, afegeix.

Sant Salvador, zona de parada d’ocells migradors entre Àfrica i l’Europa central, interactua amb altres masses d’aigua properes com El Pas, la llacuna de Candasnos o l’aiguabarreig del Segre i el Cinca. No obstant, anota, és previsible que l’ecosistema es deteriori amb el temps.