La reserva d'aigua als pantans de Lleida assoleix el nivell més alt en 7 anys

Les intenses precipitacions registrades durant les últimes setmanes han tingut un impacte significatiu en els nivells d'aigua dels embassaments de Lleida. Segons dades de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), els vuit principals pantans dels rius lleidatans emmagatzemen actualment més de 1.189 hectòmetres cúbics, la qual cosa representa la reserva d'aigua més gran dels darrers set anys.

Aquest increment substancial ha permès allunyar momentàniament el fantasma de la sequera que ha afectat la regió durant els tres últims anys. Tanmateix, els experts adverteixen que la modernització del regadiu continua sent una prioritat per garantir un ús eficient i sostenible dels recursos hídrics a llarg termini.

Els pantans del Segre, al 63% de la capacitat

A la conca del Segre, els embassaments han experimentat un creixement notable de les reserves, passant del 60% al 63% de la capacitat en només quatre dies. Això suposa un augment de més de 28 hectòmetres cúbics. El pantà d'Oliana ja es troba al 93% de la seva capacitat, emmagatzemant 78 hm³, mentre que Rialb ha superat els 221 hm³, arribant al 53,77%.

L'última vegada que Rialb va assolir xifres similars a finals d'octubre va ser l'any 2018, quan va arribar als 336,99 hm³ (83,51%). En només una setmana, aquest embassament ha guanyat 23 hectòmetres i, en un mes, 47. Actualment, Rialb emmagatzema 149 hectòmetres més que fa un any per aquestes mateixes dates.

Situació favorable a la Pallaresa i la Ribagorçana

Els pantans de la Pallaresa també presenten nivells òptims. Sant Antoni es troba al 71,50% de la capacitat, mentre que Terradets supera el 93%. Per la seva banda, Camarasa emmagatzemava ahir 124 hectòmetres cúbics, situant-se al 76%.

A la Ribagorçana, el pantà d'Escales està al 93% amb 143,9 hm³, obligant la CHE a realitzar maniobres de buidatge per generar espai de cara a possibles avingudes. Canelles se situa al 40,07% amb 276,8 hm³ i l'embassament de Santa Anna, que proveeix d'aigua Lleida ciutat i una vintena de municipis del Segrià i la Noguera, es troba al 59% amb gairebé 142 hm³.

La modernització del regadiu, una prioritat

Malgrat l'increment de les reserves als embassaments, els experts insisteixen en la necessitat de continuar apostant per la modernització dels regadius, especialment per a la supressió progressiva del reg a manta utilitzat per les comunitats de regants de Pinyana i el Canal d'Urgell. Aquestes últimes, juntament amb el Segarra-Garrigues, es van veure obligades a tancar el reg per falta de reserves l'any passat.

La CHE ha constatat que els períodes de sequera són cíclics i que, abans de l'últim episodi del 2021 al 2023, ja es va registrar una altra greu falta de precipitacions entre el 2006 i el 2008. Per aquest motiu, malgrat els bons nivells actuals dels pantans, cal mantenir aquestes reserves per assegurar l'aigua per a noves campanyes de regadiu i el proveïment dels municipis.

Les pluges allunyen les restriccions durant 3 mesos

Les recents precipitacions també han tingut un impacte positiu en els embassaments de les conques internes de Catalunya, que han superat un terç de la seva capacitat (29,9%). Els pantans del sistema Ter-Llobregat, que proveeixen sis pobles del Solsonès, se situen al 31,5% de les reserves després de guanyar 15 hectòmetres cúbics des de dijous de la setmana passada.

Concretament, els embassaments de la Llosa del Cavall i Sant Ponç, situats al curs del riu Cardener, emmagatzemaven ahir 31,86 hectòmetres cúbics, en comparació amb els 22 hectòmetres de fa un any. Aquestes pluges han permès allunyar la possibilitat de decretar una nova fase d'excepcionalitat amb noves limitacions d'aigua a partir del novembre.

No obstant això, des de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) asseguren que no es pot donar la sequera per superada i que la possible entrada en l'excepcionalitat s'allunyaria fins a finals de gener o febrer.