El jutge condemna l'ajuntament d'Alguaire a obrir un carrer que fa 52 anys que està pendent

“Existeix una problemàtica entre dos finques i l’ús d’un espai projectat com a vial, que deriva directament d’una mala gestió municipal”, assenyala l’informe del pèrit judicial en el qual el jutge del Contenciós Administratiu de Lleida s’ha basat per condemnar l’ajuntament d’Alguaire a obrir el vial que ha de comunicar l’avinguda de Ramon Espinet amb el carrer Molí, una obra que fa més de mig segle que està pendent i la no-execució de la qual ha provocat un conflicte entre veïns.

La condemna obliga el consistori a “adoptar les mesures necessàries per a l’efectiva obertura i execució del vial que fa quaranta anys que està projectat”, la qual cosa inclou l’“expropiació” i “posterior urbanització” del “pati-carrer que ens ocupa”.

La part resolutiva parla de 40 anys, encara que la documentació de la causa amplia el retard als 52 anys transcorreguts des que l’ajuntament va obligar el 1972 un propietari a incloure “una franja lliure de dotze metres d’ample per configurar l’esmentat carrer o vial” a la segregació d’una finca.

Tanmateix, van passar els anys i el carrer mai no va arribar a ser urbanitzat, per molt que l’ajuntament arribés a atorgar als veïns d’un dels seus extrems dos llicències d’obres per a habitatges amb “obertures d’accés, sortints i finestres sobre l’esmentat carrer en projecte”, en el qual fins i tot hi ha voreres; però no portes principals: una no hi és i una altra hi té la posterior, la que dona al jardí, en el qual hi ha arbres, gespa i elements esportius.

La “inactivitat” de l’ajuntament genera “una situació vital que resulta (...) clarament insostenible i danyosa”, assenyala la demanda dels habitants de la casa sense porta al nonat carrer, representats per l’advocat Enric Rubio, del despatx Rubio Legal, que considera “una desraó que aquest terreny destinat a carrer continuï sent privat, amb les tensions que això genera i entrant en clara contradicció amb les llicències atorgades”.Tanmateix, el cert és que l’ajuntament mai no ha arribat a expropiar els terrenys del carrer que ara ocupa el pati, la propietat del qual manté l’amo encara que la qualificació és de sòl urbà no consolidat i no de residencial, que és el que requeriria un jardí amb totes les de la llei.

El que havia de ser un vial en les normes subsidiàries de 1992 es va mantenir com tal al POUM (Pla d’Ordenació Urbana Municipal) del 2006, encara que posteriorment va ser adscrit a una unitat d’execució “a desenvolupar per la iniciativa privada”, una cosa de la qual no hi ha indicis que hagi de passar, segons conclou el pèrit judicial.L’ajuntament va arribar a aprovar per unanimitat uns dies abans del judici una moció que advocava per “impulsar la figura de l’ocupació directa” per executar el carrer, a cosa que, acaba el jutge, expressa, “a tot estirar, una voluntat, en el futur”, però no té efectes pràctics.

Un problema veïnal la resolució del qual surt per menys de 40.000 €

El pèrit judicial que ha estudiat el cas ha valorat en 39.561,55 euros el cost de l’obertura del polèmic vial: 10.644,41 euros per l’expropiació del terreny que ocupa el jardí, 25.818,88 per a l’execució pròpiament dita i 3.098,26 més per pagar l’elaboració dels projectes que serien necessaris per portar-la a terme. “És procedent acollir les valoracions”, assenyala el magistrat en la sentència. El pati-carrer ocupa una superfície de 202 m², un rectangle de 10 x 20 més dos xamfrans d’1 metre quadrat cada un.