LLEIDA
Lleida suma un milió de turistes abans de l'esquí i s'atansa a batre un nou rècord
De gener a setembre va arribar als 2,74 milions de pernoctacions i és previsible que en tot l'any superi el registre del 2023. L'allotjament s'encareix un 60% i la restauració, un 20% en 5 anys
El sector turístic de Lleida s’encamina a un nou rècord d’afluència o, si més no, a repetir una marca similar a la de l’històric 2023, després d’haver superat folgadament el milió de visitants abans de començar la temporada d’esquí, que tradicionalment opera com una de les etapes de més activitat de l’any, i en plena campanya de tardor amb propostes entorn de la gastronomia i les fires.
Les dades que ha anat difonent en les últimes setmanes l’INE (Institut Nacional d’Estadística) xifren en 1,099 milions el nombre de visitants que s’han allotjat a la demarcació entre els mesos de gener i setembre en hotels (775.156), càmpings (231.650), cases de turisme rural (58.815) i apartaments (33.821), un balanç que no inclou els que han passat pels gairebé 5.000 habitatges d’ús turístic (HUT, per les sigles en català) de la demarcació, ni els usuaris de segones residències.
Aquests visitants van generar entre el gener i el setembre un total de 2,74 milions de pernoctacions, una dada que, juntament amb la seua pròpia magnitud, apunta a una mitjana de 2,49 pernoctacions per visitant, que situa la demarcació com un espai d’estades de durada mitjana, per sobre de les del cap de setmana.Aquests registres i l’augment que suposen davant els de l’any passat apunten que el sector turístic lleidatà pot batre aquest any de nou el seu rècord d’afluència, que va quedar establert l’any passat a l’entorn dels 1,3 milions de visitants.De fet, repetir l’afluència del tercer quadrimestre de l’any 2023 situaria les sumes en 1,344 milions de visitants i 3,276 milions de pernoctacions, sempre sense incloure els de les segones residències i els de les HUT, amb els quals aquestes xifres poden arribar a duplicar-se.
Les previsions meteorològiques plantegen la possibilitat que al Pirineu tornin a registrar-se aquesta tardor temperatures i precipitacions properes a les que eren habituals (fred i abundància, respectivament) abans de l’acceleració de l’escalfament global, i això obre la porta que la campanya d’esquí pugui arrancar enguany a començaments de desembre o finals de novembre, una eventualitat en la qual, vistes les dades dels anys anteriors a la pandèmia i la posterior progressió, el Pirineu es juga entorn de 10.000 visitants amb allotjament, més els seus respectius consums.
Tant si bat com si iguala la marca, el que sí que sembla fora de dubte és que l’aportació del turisme al PIB (Producte Interior Brut) de Lleida creixerà d’una manera considerable aquest any: segons les dades de l’IPC (Índex de Preus de Consum), el cost dels allotjaments s’ha encarit un 62,7% a Lleida des d’abans de la pandèmia, un quadrienni en el qual els serveis de restauració i de begudes han pujat un 19,9%.
Aquesta progressió, i sempre segons les dades de l’INE, ha fet que el cost mitjà d’una habitació hagi estat tot l’estiu per sobre dels 75 euros diaris i que els preus de l’hivern, els de la campanya d’esquí, ja fessin l’any passat el salt dels cent euros per nit.Una part d’aquests increments ve motivat per l’augment dels costos, entre altres, els energètics, dels productes d’alimentació i dels salarials, a què, en el cas dels hotels, la competència de les HUT n’ha afegit un altre: la necessitat de facilitar allotjament als treballadors procedents d’altres comarques i comunitats per poder disposar-ne a la plantilla, una cosa que sovint es tradueix en una reducció de les habitacions disponibles per al client que, de retruc, ha acabat per convertir-se en un factor inflacionista per als usuaris.
No obstant, l’impacte final d’aquests factors també depèn, com en qualsevol negoci en el qual es dona un encariment dels factors productius, de les estimacions sobre els marges amb què treballen les empreses i de la càrrega fiscal.L’encariment dels paquets turístics, la comercialització dels quals és cada vegada més freqüent en el sector turístic lleidatà, ha tingut una evolució una mica més intensa que la de la restauració, amb un avenç del 28% en relació amb els de l’any 2019.
Els habitatges d’ús turístic doblen en places els hotels
L’oferta d’allotjament de les HUT (habitatges d’ús turístic) es troba a prop de duplicar a la demarcació de Lleida la dels hotels, segons es desprèn de l’encreuament dels útimos censos oficials d’ambdós formats. L’últim recompte de l’Agència de Turisme de la Generalitat, de maig, reflecteix l’existència de 4.654 HUT que sumen un parc de 25.102 places, mentre que l’Enquesta d’Ocupació Hotelera de l’INE apunta a una oferta de 13.763 places en les 6.507 habitacions de 270 establiments hotelers.
Fa temps que la proliferació d’HUT provoca tensions en el mercat del lloguer immobiliari, la qual cosa empeny a l’alça els preus en una demarcació en la qual els arrendaments mitjans ja s’emporten més del 40% de la renda mitjana disponible a l’Alt Urgell i la Val d’Aran i passen del 50% a la Segarra i la Cerdanya. El desbocat encariment que els lloguers han registrat en els últims anys, amb ascensos continus que sumen un 23% des del 2021 ha portat la Generalitat a declarar com a zones tensionades 21 dels principals municipis de Lleida, la qual cosa comporta limitacions a l’hora de revisar les rendes mensuals. No obstant, la vigència d’aquesta regulació es troba pendent de revisió al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La presència elevada de les HUT a Aran, on hi ha 10.496 veïns i en què 1.699 d’aquests pisos i cases ofereixen 9.345 places, i també a la Ribagorça i el Sobirà, amb 488 HUT i 2.684 places en el primer cas i 795 i 4.373, en el segon.