La Generalitat dona dos anys als alcaldes per tenir plans de protecció municipals

El Govern s'ha llançat a actualitzar els plans de protecció civil i ha donat dos anys als ajuntaments catalans perquè disposin d'un pla d'actuació davant dels fenòmens naturals de caràcter catastròfic, una cosa que, en el cas de les inundacions, afecta 99 municipis de Lleida: 25 no compten amb aquesta eina i 28 estan a un pas d'aprovar-la.

El Govern va posar ahir data, en plena recuperació de la dana que ha fuetejat el litoral mediterrani, al procés d’actualització dels instruments per afrontar les catàstrofes naturals. “Tots els municipis del país han de disposar, en un període de dos anys, d’un pla de protecció civil municipal, degudament homologat i implantat, mitjançant l’elaboració d’un Document Únic de Protecció Civil Municipal (Duprocim)”, va anunciar el Govern.

L’anunci inclou una dotació de sis milions d’euros del fons de contingència aquest any i una altra de 14 per al trienni 2025-2027 destinades a finançar “el desplegament de l’estratègia per al desenvolupament de la protecció civil a Catalunya” i per pal·liar els danys de la dana a Tarragona i Barcelona.A Lleida són obligatoris, segons les últimes dades de Protecció Civil, un total de 713 plans de protecció de diferents àmbits, tant d’actuació davant de fenòmens naturals com tecnològics. Se n’hi sumen 561 plans més de recomanats. Tant uns com d’altres s’integren, segons el cas, en el Duprocim de cada municipi.Entre els preceptius, destaquen per xifra els de risc d’incendis (Infocat, amb 156 municipis obligats), els de nevades (Neucat, que afecta 145 poblacions) i els de vent (Ventcat, 121 en total). Els segueix l’Inuncat, o pla d’actuació davant del risc d’inundacions. En aquest cas, és obligatori en 99 municipis i en 83 més és recomanable. D’altra banda, hi ha 27 municipis obligats a tenir un Allaucat per risc d’allaus; 8 per risc aeronàutic (en el perímetre de les instal·lacions de la Seu i d’Alguaire); 11 de pandèmia; 5 de risc químic; 3, de risc radiològic; 79 per risc sísmic; 38 per risc davant del transport de mercaderies perilloses; 7 per transport de viatgers per ferrocarril i 14 per multirisc (la majoria, al ser municipis turístics i Lleida ciutat, al tenir més de 20.000 habitants).Dels 99 municipis lleidatans que havien de tenir pla d’actuació davant d’inundacions, 25 no compten amb aquesta eina (i, per tant, no poden tenir el Duprocim o document únic), ja sigui per no haver-la presentat o per no tenir-la actualitzada. Uns altres 28, entre aquests Tremp, Oliana, Ponts o Torres de Segre, els han actualitzat i esperen el vistiplau oficial en la pròxima Comissió de Protecció Civil. Per a 83 més, aquesta eina és recomanable però no obligatòria. Entre els que no en tenen destaquen Balaguer, els tres municipis de l’Alta Ribagorça i alguns del Baix Segre com Alcarràs, la Granja d’Escarp, Massalcoreig i Soses.

L’anunci de la Generalitat no va incloure mesures coercitives ni sancionadores per als consistoris

El disseny d’aquests plans resulta una tasca colossal, per l’escassetat de mitjans i l’alt cost per als petits municipis. “Constatem que a les comarques el consell de les quals té un tècnic de Protecció Civil els ajuntaments estan al dia”, van assenyalar fonts d’Interior.

Plans d’emergència a les principals preses

La normativa hidrològica cataloga com a preses de tipus A aquelles “la ruptura o el funcionament incorrecte de les quals pugui afectar greument nuclis urbans o serveis essencials, o produir danys materials o mediambientals molt importants”, per la qual cosa els assigna uns plans d’emergència que inclouen avisos a la població mitjançant sirenes, entre altres eines, per facilitar l’evacuació en cas que algun incident en posi en risc la integritat. Entre les preses de Lleida catalogades com de tipus A es troben les de Santa Anna, Canelles, Escales, Baserca i Llauset a la Noguera Ribagorçana; les de Camarasa, Terradets i Tremp a la Noguera Pallaresa; les d’Oliana i Rialb al Segre i, també, la de l’Albagés al Set. El pla d’emergències d’aquesta última es troba ara en fase de revisió per part dels responsables de la CHE i de Protecció Civil de la Generalitat després d’haver-se efectuat algunes proves.La dana ha deixat als embassaments de Lleida 110 hectòmetres cúbics d’aigua. Canelles, que ara està al 44 per cent amb 300 hectòmetres, estava el juliol del 2023 (a la imatge) al 14% de la seua capacitat.

Obres a Lleida per “evitar la inundabilitat” de Cappont

La CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) està actualitzant els mapes de les zones inundables, un procés que preveu tancar aquest any i que ha generat picabaralles amb els ajuntaments de Lleida i de Balaguer. “La Paeria és conscient de la situació i treballa des de fa anys en la millora de la seguretat de la ciutat”, va assenyalar l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, que va anunciar diverses actuacions amb la CHE per “evitar la inundabilitat de la zona de Cappont”. Així, a banda de la construcció del mur de Grenyana, de la qual està en tràmit l’adjudicacion del disseny, “es faran d’acord amb la CHE petites intervencions a les avingudes de Tortosa, de Tarradellas i de Blondel”, va dir.