Condemnat a 11,5 anys per violar la seua fillastra durant una dècada

L’Audiència de Lleida ha condemnat a 11 anys i mig de presó un home de 47 per abusar i violar la seua fillastra durant una dècada, entre els anys 2003 i 2013. El tribunal considera demostrat que l’home va fer tocaments i va obligar la víctima a mantenir relacions sexuals des que tenia set anys fins que va complir la majoria d’edat. La sentència no és ferma i pot ser recorreguda davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Es dona la circumstància que la víctima ha renunciat a ser indemnitzada. En el judici, celebrat el passat 26 de setembre, va afirmar que “l’únic que vull és que no ho torni a fer a ningú més”. La Fiscalia i l’acusació particular van demanar una condemna de dotze anys de presó, mentre que la defensa va sol·licitar l’absolució.

L’Audiència condemna l’acusat per un delicte d’abús sexual i no d’agressió perquè els fets van tenir lloc abans de la reforma del Codi Penal coneguda com la llei del només sí és sí, que va entrar en vigor el 2022. Des d’aleshores, les conductes que abans constituïen abús es van integrar al delicte d’agressió. En canvi, en aquest cas es considera que no hi va haver ni violència ni intimidació.En la sentència, el tribunal afirma que “els tocaments i contactes sexuals amb la menor es van executar en el marc d’una relació mantinguda en el temps, presidits tots per un dol unitari (...), aprofitant l’acusat la superioritat i facilitat comissiva que li proporcionava la seua situació al nucli familiar”.La jove va explicar que l’acusat li ensenyava les seues parts íntimes, l’obligava a masturbar-lo o li ensenyava vídeos de contingut sexual sadomasoquista. Així mateix, va declarar que, a partir dels 12 anys, els abusos es van intensificar. “Un dia em va portar a l’habitació i em va tirar sobre el llit de la meua mare i em va penetrar”, va detallar entre altres episodis. Tanmateix, no ho va denunciar fins al 2021. Així, va explicar que va decidir fer-ho perquè tenia por que li pogués passar el mateix a la seua filla, que havia nascut el 2019. Va afegir que un mes abans de la denúncia hi va haver una discussió a casa, quan va acusar el seu padrastre de “violador” i va dir que aquest ho va admetre, la qual cosa van corroborar la mare i l’avi de la víctima. En canvi, l’acusat va negar les agressions.El tribunal determina que tota la pràctica de la prova “contribueix a dotar la declaració de la denunciant d’una credibilitat que no pot veure’s afectada en aquest cas per la seua tardança en la interposició de la denúncia, la qual cosa no ha de resultar estrany en supòsits com el present, en què l’objecte de la denúncia són uns actes abusius sobre una persona menor d’edat, dirigint-se a més contra un membre de la unitat familiar, no sent infreqüent en aquests casos que la persona victimitzada no pugui denunciar el fet al temps de producció”.