Un dels impulsors del pla Inuncat: “la percepció del risc està lligada a la memòria, a la història”

“La percepció del risc està lligada a la memòria, a la història”, explica Manuel Sáinz Fed, autor durant la seva etapa d’assessor del Síndic de Greuges de l’informe que aquesta institució va elaborar sobre l’actuació de les administracions davant del risc d’inundacions i avingudes després de les que van assolar el Maresme en el canvi de segle. 

D’aquest document van sorgir iniciatives com l’Inuncat, el pla de prevenció d’inundacions, l’acceleració del procés de redacció dels plans de protecció civil autonòmic i municipals o la presa de consciència sobre la necessitat de delimitar i cartografiar les zones inundables per restringir-ne l’ocupació, encara que aquest últim punt manté llacunes considerables. 

L’informe dedica un capítol a la percepció dels riscos naturals en la societat catalana que continua vigent. “La percepció del risc –no el risc en si mateix– és resultat de la informació que es té, del coneixement de l’entorn on es produeix l’activitat humana”, assenyala el document, que inclou un passatge que, gairebé un quart de segle després i al cap d’una setmana de la dana de València, resulta inquietant: “Les pluges fortes, amb les conseqüents inundacions (...), constitueixen sense discussió el risc natural més important a l’àrea mediterrània occidental, tant per la freqüència com pels greus danys que comporten.”

Tanmateix, la percepció de l’exposició a aquest risc no acaba d’arrelar entre la població ni, atès el que ha ocorregut a València, tampoc entre els responsables de les administracions, o almenys en una part d’ells. “La percepció és diferent del risc. Molta gent creu que hi ha coses que mai passaran perquè no han ocorregut en molt temps”, explica Sáinz, que crida l’atenció sobre una particularitat de les riuades: “Com més gran és la recurrència [el termini en què es repeteixen els esdeveniments], més baixa la probabilitat que ocorri i més alta l’exigència.”