L'alcaldessa de Pont de Bar, sobre la DANA de Lleida del 1982: "temíem que la muntanya cedís i creés una presa"

Què recorda de la riuada del novembre del 1982?

Per a la gent del Pont de Bar va ser una desgràcia enorme. El riu va causar destrosses al poble vell, encara que ja no hi vivia gairebé ningú. Afortunadament, va donar temps de treure el bestiar.

Què va passar amb la muntanya?

La muntanya es va moure, però no va arribar a cedir. Temíem que caigués i que això pogués crear una espècie de presa al riu.

Hem millorat en la prevenció de les avingudes en aquests 42 anys?

No crec que estiguem millor. Des d’aleshores no s’ha fet res. Els rius haurien d’estar més nets, però cada vegada és més difícil condicionar els llits i tallar arbres, malgrat el risc que una riuada els arranqui, els arrossegui i puguin crear preses. Abans la gent tallava arbres de la ribera perquè els necessitava com a llenya, però ara aquesta necessitat ha desaparegut.

Fa més de quatre dècades ja hi va haver rumors entorn d’una riuada no?

Hi va haver moments de molta incertesa quan va començar a circular que una presa (situada a la capçalera del Segre) a França estava a punt de cedir. Això ja passava llavors, sense mòbils.