42 ANYS DE LA DANA DE LLEIDA
La DANA de Lleida de 1982: l'alerta d'un radioaficionat va salvar vides
Fa 42 anys, una riuada històrica del Segre i la Pallaresa va causar danys catastròfics i 22 morts a Andorra i Lleida, però l'avís d'un radioaficionat va evitar una tragèdia encara més gran a la capital.
El 7 de novembre de 1982, una alerta d'un radioaficionat de la Seu d'Urgell va ser clau per a salvar vides a Lleida davant una riuada històrica del Segre i la Noguera Pallaresa. Les pluges torrencials a les capçaleres d'aquests rius van provocar una avinguda que va arribar als 3.600 m³/s a Lleida, gairebé el doble del cabal registrat recentment a València durant la DANA. Gràcies a l'avís del radioaficionat Ramon Escudé, la Paeria va poder activar un dispositiu d'emergència a temps.
"A la Seu no havia plogut, però se sentia molt soroll i vam anar a veure el riu. Vam veure que s'havia emportat les pistes de conduir i que allò no era normal. I vam avisar el Govern Civil", relata Escudé. Aquesta alerta primerenca va permetre a l'alcalde Antoni Siurana i al seu equip coordinar un operatiu per evacuar les zones més exposades abans de l'arribada de la riuada. "Vam treure la gent de les cases abans que arribés la inundació. Hauria pogut ser una catàstrofe", recorda Siurana.
Un dispositiu ben coordinat i amb comandament únic
Segons Josep Maria Llop, llavors director d'Urbanisme de la Paeria, la clau de l'èxit va ser "molta coordinació i comandament únic, que va assumir Antoni Siurana des de diumenge al matí". Llop remarca que el menor pendent del terreny també va ajudar que l'aigua discorregués amb menys força que a València. El personal municipal, incloent-hi agents de la Guàrdia Urbana i Bombers, va anar porta per porta avisant els veïns de les zones més exposades, com Cappont, Pardinyes i l'Horta.
"Anàvem porta per porta. Picàvem a les plantes baixes i avisàvem que havien de marxar d'allà perquè quedarien inundades. Molts ens deien que no seria per a tant", explica el bomber Antoni Capdevila. Però l'aigua va acabar arribant amb força: "A dos quarts d'onze del matí de dilluns començaven a saltar les tapes de les clavegueres a Ferran. Ningú no s'ho esperava".
El paper clau dels radioaficionats
A més de l'alerta inicial, els radioaficionats van tenir un paper nuclear durant tota l'emergència. Van desplegar una xarxa de corresponsals a l'ajuntament de la Seu, a l'aeroport, a la presa d'Oliana i en diversos punts de l'Alt Urgell i les riberes del Segre i la Pallaresa. També van muntar una central improvisada a l'edifici Shopping de Lleida. "Vam muntar una oficina en un habitatge del primer pis i vam col·locar a la teulada quatre antenes d'emissora. Els veïns ens van deixar l'electricitat per connectar les línies", detalla Emili Nadal, coordinador del grup.
Les riuades del Segre i la Noguera Pallaresa de 1982
Entre el 7 i el 8 de novembre de 1982, unes precipitacions extraordinàries de 555 l/m² en 72 hores a la capçalera del Segre (la Molina) i 323 a la de la Pallaresa (Capdella) van desencadenar unes riuades catastròfiques a les conques d'aquests rius i del Cinca. Van provocar 22 morts a Andorra i Lleida i danys materials colossals. Però l'alerta primerenca i la bona coordinació van evitar una tragèdia encara més gran a la capital del Segrià, on el cabal va arribar als 3.600 m³/s, prop del triple del registrat a Algemesí durant la recent DANA de València.