La DANA de Lleida: una alerta d'un radioaficionat va salvar vides en una riuada que va doblar la de València

“A la Seu no havia plogut, però se sentia molt soroll i vam anar a veure el riu. Vam veure que s’havia emportat les pistes de conduir i que allò no era normal. I vam avisar el Govern Civil.” 

Aquesta visita al curs del Segre que el radioaficionat Ramon Escudé va fer entrada el diumenge al matí 7 de novembre del 1982, quan per allà ja passava una riuada que entre aquell dia i el següent (avui fa 42 anys) posaria fi a 22 vides a les conques d’aquest riu, de la Noguera Pallaresa i del Cinca i que provocaria danys materials de magnitud colossal, va resultar providencial per a la ciutat de Lleida, on a les quatre de la tarda la Paeria activava un dispositiu d’emergència que permetria saldar sense morts una avinguda que va arribar a la capital de Ponent a les nou del matí de dilluns.

Una pluja torrencial de 555 l/m² en 72 hores a la capçalera del Segre (la Molina) i 323 a la de la Pallaresa (Capdella) va derivar en una avinguda de 3.600 m3/s a Lleida, gairebé el doble dels 1.938 que la setmana passada va assolir el barranc del Poio a Riba-roja i prop del triple dels 1.396 que va portar el Xúquer a Algemesí (més informació a la pàgina 21). Tanmateix, la seua letalitat va ser netament diferent.“Vam treure la gent de les cases abans que arribés la inundació. Hauria pogut ser una catàstrofe”, recorda el llavors alcalde, Antoni Siurana, que subratlla que “era bàsic donar l’alarma sense generar pànic. Això no és fàcil, però és més fàcil del que sembla”.

L’operatiu va tenir “molta coordinació i comandament únic, que va assumir Antoni Siurana des de diumenge al matí. L’enginyer municipal Fernando Cequier, jo i dos enginyers de la CHE donàvem les ordres a tothom. A València no ha passat”, diu Josep Maria Llop, llavors director d’Urbanisme de la Paeria, que responsabilitza l’executiu valencià de la descoordinació. “Lleida ho va fer molt millor [que València] però ho tenia molt més fàcil”, afegeix, i remarca que el menor pendent del terreny va fer que l’aigua discorregués pel pla de Lleida amb menys força que al llevant.

El dispositiu va arrancar amb diverses alertes en les emissores de ràdio, l’audiència de les quals era elevada un diumenge de jornada de lliga, i va seguir amb un desplegament de personal municipal que va incloure agents de la Guàrdia Urbana i Bombers, bàsicament a Cappont, Pardinyes i l’Horta.“Anàvem porta per porta. Picàvem a les plantes baixes i avisàvem que havien de marxar d’allà perquè quedarien inundades. Molts ens deien que no seria per a tant”, explica Antoni Capdevila, un dels bombers que van participar en el dispositiu. “A dos quarts d’onze del matí de dilluns començaven a saltar les tapes de les clavegueres a Ferran. Ningú no s’ho esperava”, recorda.

Al dispositiu van tenir un paper nuclear els radioaficionats que llavors formaven l’embrió del que seria la REMER (Xarxa d’Emergències de Protecció Civil), que van desplegar una xarxa de corresponsals a l’ajuntament de la Seu, a l’aeroport, a la presa d’Oliana i en uns altres set punts de l’Alt Urgell, als quals se sumaven una altra desena en diverses capçaleres de comarca i les riberes del Segre i la Pallaresa i una improvitzada central a l’edifici Shopping, al passeig de Ronda, que llavors era un dels més alts de la ciutat.“Vam muntar una oficina en un habitatge del primer pis i vam col·locar a la teulada quatre antenes d’emissora. Els veïns ens van deixar l’electricitat per connectar les línies”, assenyala Emili Nadal, que va coordinar el grup. “Durant tres dies ens vam oblidar de la família”, anota.

“A part del que vaig veure a la primera alerta, la resta ho vaig seguir per televisió. Vam estar dos dies dedicats del tot” a seguir la riuada, rememora.