Les comarques del Baix Cinca i la Llitera tenen zones de risc amb 23 quilòmetres inundables

Els rius Cinca i Alcanadre i cinc barrancs que hi desemboquen generen àmplies zones de risc d’inundació que sumen poc més de 23 quilòmetres de longitud i diversos centenars d’hectàrees d’extensió, segons les dades que maneja la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) en el seu Pla de Gestió del Risc d’Inundació (PGRI).

El perill es manté latent en aquestes zones anys després de la seua detecció a causa, d’una banda, de l’absència tant d’actuacions de mitigació de les crescudes com d’intervencions de retirada d’elements exposats, cas dels habitatges i explotacions agropecuàries; i, d’una altra, de la torrencialitat més gran de les precipitacions com a conseqüència de l’escalfament global.

L’avinguda amb retorn de deu anys s’ha superat en dos ocasions durant aquest segle a Ballobar

Poc més de dos terços de la zona afectada al Baix Cinca es concentren a Fraga, on l’ocupació del curs de la Cinca genera un tram de 15,96 quilòmetres amb risc de desbordament, encara que el gruix de l’afecció estimada requeriria avingudes amb un retorn superior a la dècada. Aquest cabal de referència se situa en 1.878 m3/s, que no s’ha assolit en les últimes tres dècades, en les quals el més elevat va ser el de 1.442 m3/s del desembre del 1997.

No obstant, el Cinca no suposa l’únic focus de risc hidrològic per a la capital del Baix Cinca, on el barranc de Tom de Dios genera una àrea inundable de 2,14 quilòmetres de longitud a l’entorn de l’avinguda de Sariñena, a la zona oest de la ciutat.

Els barrancs, la perillositat dels quals ha quedat de manifest amb la dana que fa unes setmanes va descarregar a València i de la qual fa mesos que la CHE alerta en cada episodi de pluges intenses són, de fet, el principal focus de risc a la zona.

Així, el barranc de los Planos dona lloc a una àrea inundable d’1,3 quilòmetres a l’oest del nucli urbà de Vilella, mentre que els de Valsalada, las Hechiceras i la Teuleria generen, juntament amb el tram final de l’Alcanadre, un altre de 3,67 quilòmetres a Ballobar, en aquest cas amb el nucli urbà a l’eix del risc.

L’Alcanadre arriba a Ballobar, uns quilòmetres abans de tributar al Cinca, després de recollir les aportacions d’una malla fluvial que naix a la serra de Guara, de la qual formen part el Vero, el Flumen, el Mascún o el Guatizalema, entre altres, i que no disposa de regulació, i per tant de capacitat de laminació.

Aquí el cabal de retorn de deu anys (416,2 metres cúbics per segon) s’ha superat dos vegades aquest segle, els anys 2000 (512) i 2003 (485).