Quins són els càmpings de Lleida que estan al punt de mira per ser en zones inundables i quin risc tenen?

La Generalitat ha posat el focus en els càmpings més vulnerables davant les riuades, especialment els ubicats al Pirineu de Lleida. Segons ha informat la consellera de Territori, Sílvia Paneque, són 16 els establiments que més preocupen, ja que tenen més d'un 50% de la seva superfície en zona de flux preferent.

Paneque ha assegurat que en els casos on no es puguin prendre mesures d'autoprotecció o de contenció suficients, seran "quirúrgics" a l'hora d'actuar. Això podria implicar expropiacions, trasllats o compensacions, segons ha apuntat la consellera. Cada cas s'estudiarà individualment i "no hi haurà una sola fórmula" per abordar-los.

Actualització de mapes d'inundabilitat

La intervenció en el sector dels càmpings és la primera mesura anunciada per la Generalitat per evitar efectes adversos davant futures riuades i el canvi climàtic. Paneque ha afirmat que s'actuarà ràpidament i que a finals de novembre podran tenir actualitzats els mapes d'inundabilitat.

A partir d'aquí, s'identificaran les infraestructures i instal·lacions públiques i privades més vulnerables, així com els barris amb més risc, i s'analitzarà què es pot fer en cada cas.

Preocupació del Govern i decisions futures

El president de la Generalitat, Salvador Illa, també ha manifestat la preocupació del Govern pels càmpings situats en zones inundables. "Si s'han de prendre decisions, les prendrem", va dir en declaracions a Catalunya Ràdio.

Illa va remarcar que actuaran amb sentit comú i que, si hi ha activitats que no ofereixen garanties de protecció, s'hauran de prendre les decisions corresponents.

Situació dels càmpings a Lleida

A Catalunya, un 41% dels 351 càmpings es troben en zona inundable, però a Lleida la pràctica totalitat (oficialment 63) se situen al costat del riu. Més de 40 establiments han presentat plans especials urbanístics a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), dels quals 11 no han superat el tràmit.

A Lleida, i segons la classificació de l’ACA, es consideren en zona de perill alt un càmping a Espot i un a Llavorsí; en perill alt-mitjà tres a Sort, un a Valls de Valira, un al Pont de Suert i un més a Alins, un altre a Espot, a la Pobla de Segur, Senterada, Vall de Cardós i Llavorsí; n’hi ha uns altres 20 en perill mitjà i uns altres 13 sense perill o risc baix, segons informació difosa per TV3. En paral·lel, la CHE està ultimant l’estudi de les al·legacions al seu nou pla d’inundabilitat i preveu completar aquesta anàlisi al desembre.

El sector està treballant en l'adaptació dels complexos a la normativa d'inundabilitat des del 2006, però les riuades del 2013 a la Val d'Aran i el Pallars Sobirà van tornar a posar-los sota el punt de mira.

Crítiques del sector i temps de resposta de l'administració

Cel Feliu, portaveu dels equipaments d'acampada, ha defensat l'esforç del sector en la seva regulació, però ha criticat els tempos de l'administració. Segons Feliu, la CHE i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) no sempre estan d'acord en la documentació que han d'aportar els afectats i la Confederació pot tardar "quatre anys i mig" a respondre noves aportacions dels propietaris de càmpings.

Distribució geogràfica dels càmpings a Lleida

Dels 63 càmpings donats d'alta a Lleida, la majoria es concentren al Pallars Sobirà (prop d'una trentena) i a la Val d'Aran. Feliu ha remarcat que, igual que passa amb nombrosos municipis de Lleida, els càmpings estan ubicats a la vora del riu.

El sector defensa la línia que se segueix en països com Holanda o França, on es dona prioritat a sistemes d'avís i eventuals evacuacions. Feliu ha recordat que treballen en aquesta direcció.