El dilema del jurat del crim de les Borges: homicidi o assassinat?

El jurat popular que jutja el crim de les Borges Blanques del 9 d’octubre del 2022 deliberarà i donarà el seu veredicte dilluns vinent sobre si J.G.G., l’autor confés de la mort de Karol Mrizo, ha de ser condemnat per un delicte d’homicidi o per un d’assassinat i si se li ha d’aplicar algun atenuant. No és un tema fútil, ja que la pena de presó que, posteriorment, li imposi la presidenta l’Audiència de Lleida, variarà de manera notable. S’enfronta a un màxim de 25 anys, que és el que demana la família de la víctima, representada per l’advocat Daniel Ibars, per un delicte d’assassinat. La Fiscalia fa una petició de 20, també pel mateix delicte. En canvi, la defensa ho considera un homicidi amb les circumstàncies atenuants de confessió i legítima defensa.

Ahir es va celebrar la cinquena sessió d’un judici que va començar dilluns. Va ser el torn dels informes i conclusions del Ministeri Públic, l’acusació particular i la defensa. Durant prop de dos hores la fiscal Pilar Mesalles i els lletrats Daniel Ibars i Andrés Zapata (advocat defensor) van exposar, servint-se de la seua dilatada experiència i dots d’oratòria, els seus respectius arguments per convèncer amb les seues tesis els onze membres del jurat, sis homes i cinc dones (dos d’ells suplents), que al llarg d’aquesta setmana han fet un màster de dret penal. Perquè en aquest cas no es jutja si l’acusat és autor o no. Bàsicament el que es jutja la intenció que tenia quan va atacar la víctima.

La fiscal Mesalles fins i tot va fer un símil taurí sobre com es va produir l’agressió. “El va travessar d’una part a l’altra, clavant-li pràcticament tota la fulla. Com es diria en l’argot de la tauromàquia: va entrar a matar. Va ser un atac per sorpresa. La víctima no tenia res a les mans i no es podia defensar.” És a dir, hi va haver traïdoria, per la qual cosa creu que s’ha de considerar com un assassinat. En el mateix sentit va fer la seua exposició Ibars. “Hi va haver traïdoria i es compleixen els tres requisits: va ser un atac sorprenent, hi va haver indefensió de la víctima i l’arma utilitzada era letal”. A més, va recordar que “el ganivet es va doblar per la força que li va imprimir”. També va provar de desmuntar els arguments de la part contrària. “Si va actuar en legítima defensa, per què va fugir del lloc?”, va sentenciar. En canvi, Andrés Zapata va argumentar, entre altres aspectes, que “en aquest judici ha quedat acreditat que va actuar en defensa pròpia, perquè la víctima va amenaçar tota la seua família de matar-los. I la confessió és clara”. També va recordar al jurat el principi jurídic in dubio pro reo, és a dir, que en cas de dubte s’ha d’afavorir l’acusat.