Experts debaten sobre si els lots de Nadal són un dret dels treballadors

La decisió del Tribunal de Comptes de condemnar l'alcalde de Venturada (Madrid) a tornar els 11.710 euros que van costar 110 cistells de Nadal amb ibèrics el 2021 ha generat un intens debat sobre la legalitat i consideració d'aquest regal nadalenc tradicional en l'àmbit laboral. Segons ha dictaminat el tribunal, "les disposicions de diners públics s'han de regir sempre pel principi de legalitat sense que el fet que el lliurament de les cistelles de Nadal fos un ús habitual a l'ajuntament (...), pugui convalidar la seva il·legalitat".

Aquesta resolució ha desencadenat una supressió en cascada de la previsió de cistelles nadalenques a nombroses administracions locals, posant sobre la taula la qüestió de si es tracta d'un dret adquirit dels treballadors o més aviat d'una prebenda o un benefici extrasalarial. Mentre des de l'àmbit laboralista es defensa que les cistelles formen part del salari dels empleats i que, per tant, empreses i treballadors haurien de cotitzar per elles, el Tribunal de Comptes és contundent en asseverar que el costum no pot ser font de dret al sector públic.

La polèmica està servida i són moltes les veus que s'han alçat per defensar postures trobades. D'una banda, els sindicats reclamen que es respecti aquest dret adquirit al llarg dels anys i que ja forma part de la cultura empresarial espanyola. D'altra banda, des d'instàncies oficials s'insisteix en la necessitat de complir escrupolosament la legalitat vigent i evitar qualsevol dispendi injustificat de diners públics, més encara en un context econòmic complex com l'actual.

Enmig d'aquest cruïlla d'arguments, cal preguntar-se fins a quin punt la supressió generalitzada de les cistelles de Nadal pot afectar el clima laboral a les empreses i si hi ha alternatives per mantenir viva aquesta tradició sense incórrer en il·legalitats. Algunes companyies han optat per substituir els lots físics per targetes regal o donar l'import equivalent a causes solidàries, en un intent d'adaptar-se als nous temps sense renunciar a l'esperit nadalenc.

En qualsevol cas, el debat segueix obert i és probable que en els propers mesos assistim a nous posicionaments i resolucions judicials que donin més llum sobre aquest assumpte. Mentrestant, treballadors i empreses hauran de trobar fórmules imaginatives per celebrar les festes sense perdre de vista la legislació i les limitacions pressupostàries. Un repte gens fàcil en un any marcat per la incertesa i els vaivens econòmics.

“No és senzill, perquè no està legislat i és un assumpte de jurisprudència”, assenyala el professor de Dret del Treball Vicente Lafuente, que coincideix amb l’advocat laboralista Josep Moragues que, en qualsevol cas, el tractament és diferent en el sector privat i en el públic.

“La funció pública es regeix per l’interès públic, i quin interès públic tenen uns lots nadalencs? Zero, no pot fer-se”, indica Moragues, en línia amb el Tribunal de Comptes.

“L’Estatut de Treballador Públic és molt rígid a l’hora de no admetre pagaments no previstos als convenis o els acords de personal”, anota Lafuente, que matisa que “sí que es poden donar lots, però cal fer-ho bé: justificar-ho, tramitar l’expedient, assignar una partida i tenir l’aval dels òrgans de fiscalització”.

La cosa és diferent a l’empresa privada, on la panera, si s’entrega de manera habitual i a tota la plantilla, “és una retribució en espècie, i cal declarar-la i cotitzar per ella”, explica Moragues. “Quan una liberalitat de l’empresari es consolida en el temps passa a integrar-se al salari com a condició més beneficiosa o com a clàusula contractual tàcita, que és com es coneix el dret adquirit. I si és al salari, fins i tot hi ha menys dubte”, apunta Lafuente.

Que sigui salari té conseqüències: suprimir els lots nadalencs és una modificació substancial de les condicions de treball, fet que requereix la mateixa tramitació i justificació que un ERO i dona al treballador dret a l’autoacomiadament amb indemnització.

“És una oportunitat que perdem”: L’anul·lació en cascada dels lots de Nadal pels principals ajuntaments i la Diputació impacta en l’activitat de les entitats socials que els elaboren

“És una oportunitat que perdem, malgrat que, com que són licitacions, tampoc no havíem guanyat res”, lamenta Isaac Casanovas, gerent d’Ilersis, una de les entitats socials que estan patint sobre una de les seues principals línies d’activitat l’impacte de la supressió en cascada de les cistelles nadalenques a les administracions locals, que està sent generalitzada: deixen de donar-les, a més de la Paeria de Lleida (23.000 euros en 1.700 lots) i la Diputació (46.000 en 700), Tàrrega (12.500 euros en 270 lots) i les Borges (4.325 en 87) i tenen la decisió pendent, amb més tendència cap al no que cap al sí i amb qualsevol anunci ajornat a la comunicació a les plantilles, el Pont de Suert, Tremp (4.000 en 100), Balaguer i Vielha. 

Ja no els donaven Cervera, la Seu, Mollerussa, Solsona i Sort. També deixa de donar els lots el consell comarcal de l’Urgell, mentre que el del Pla medita la seua decisió. Bellpuig mantindrà l’entrega de targetes moneder per gastar al comerç local, i Agramunt s’inclina per continuar oferint lots amb productes locals (4.000 en 100). “Portem tot l’any tractant amb proveïdors, fent catàlegs i enviant propostes”, assenyala Casanovas, que planteja un pivotatge comercial: “Els lots són una cosa complicada de recol·locar. Amb alguns proveïdors, la majoria dels quals de proximitat, tenim el compromís de poder tornar gènere, malgrat que la intenció és anar a visitar empreses per vendre.”

En el mateix sentit es pronuncien des de l’Associació Alba de Tàrrega, productora de les galetes El Rosal i que per segon any llança la marca Oh!mylot amb el celler i trull L’Olivera i la botiga gurmet Casa Dalmases. “Perdre aquesta línia suposa un impacte potent per a les entitats socials”, assenyalen. Per la seua part, els sindicats de la Paeria de Lleida van llançar ahir un comunicat en el qual afirmen que la sentència del Tribunal de Comptes “no és aplicable al nostre ajuntament, ja que aquests lots es gestionen mitjançant licitació, de manera clara i pública”.