La supressió dels lots nadalencs obre el debat sobre si són un dret dels treballadors

“Les disposicions de diners públics han de regir-se sempre pel principi de legalitat sense que el fet que l’entrega de les paneres de Nadal fos un ús habitual a l’ajuntament (...), pugui convalidar la seua il·legalitat”, ha dictaminat el Tribunal de Comptes al condemnar l’alcalde de Venturada (Madrid) a tornar els 11.710 euros que van costar al consistori el total de 110 lots d’ibèrics el 2021. Aquesta resolució ha provocat una supressió en cascada de la previsió de lots de Nadal en les administracions locals i, també, un debat sobre la legalitat d’aquestes paneres: és un dret o una prebenda?

“No és senzill, perquè no està legislat i és un assumpte de jurisprudència”, assenyala el professor de Dret del Treball Vicente Lafuente, que coincideix amb l’advocat laboralista Josep Moragues que, en qualsevol cas, el tractament és diferent en el sector privat i en el públic.

“La funció pública es regeix per l’interès públic, i quin interès públic tenen uns lots nadalencs? Zero, no pot fer-se”, indica Moragues, en línia amb el Tribunal de Comptes.

“L’Estatut de Treballador Públic és molt rígid a l’hora de no admetre pagaments no previstos als convenis o els acords de personal”, anota Lafuente, que matisa que “sí que es poden donar lots, però cal fer-ho bé: justificar-ho, tramitar l’expedient, assignar una partida i tenir l’aval dels òrgans de fiscalització”.

La cosa és diferent a l’empresa privada, on la panera, si s’entrega de manera habitual i a tota la plantilla, “és una retribució en espècie, i cal declarar-la i cotitzar per ella”, explica Moragues. “Quan una liberalitat de l’empresari es consolida en el temps passa a integrar-se al salari com a condició més beneficiosa o com a clàusula contractual tàcita, que és com es coneix el dret adquirit. I si és al salari, fins i tot hi ha menys dubte”, apunta Lafuente.

Que sigui salari té conseqüències: suprimir els lots nadalencs és una modificació substancial de les condicions de treball, fet que requereix la mateixa tramitació i justificació que un ERO i dona al treballador dret a l’autoacomiadament amb indemnització.

“És una oportunitat que perdem”: L’anul·lació en cascada dels lots de Nadal pels principals ajuntaments i la Diputació impacta en l’activitat de les entitats socials que els elaboren

“És una oportunitat que perdem, malgrat que, com que són licitacions, tampoc no havíem guanyat res”, lamenta Isaac Casanovas, gerent d’Ilersis, una de les entitats socials que estan patint sobre una de les seues principals línies d’activitat l’impacte de la supressió en cascada de les cistelles nadalenques a les administracions locals, que està sent generalitzada: deixen de donar-les, a més de la Paeria de Lleida (23.000 euros en 1.700 lots) i la Diputació (46.000 en 700), Tàrrega (12.500 euros en 270 lots) i les Borges (4.325 en 87) i tenen la decisió pendent, amb més tendència cap al no que cap al sí i amb qualsevol anunci ajornat a la comunicació a les plantilles, el Pont de Suert, Tremp (4.000 en 100), Balaguer i Vielha. 

Ja no els donaven Cervera, la Seu, Mollerussa, Solsona i Sort. També deixa de donar els lots el consell comarcal de l’Urgell, mentre que el del Pla medita la seua decisió. Bellpuig mantindrà l’entrega de targetes moneder per gastar al comerç local, i Agramunt s’inclina per continuar oferint lots amb productes locals (4.000 en 100). “Portem tot l’any tractant amb proveïdors, fent catàlegs i enviant propostes”, assenyala Casanovas, que planteja un pivotatge comercial: “Els lots són una cosa complicada de recol·locar. Amb alguns proveïdors, la majoria dels quals de proximitat, tenim el compromís de poder tornar gènere, malgrat que la intenció és anar a visitar empreses per vendre.”

En el mateix sentit es pronuncien des de l’Associació Alba de Tàrrega, productora de les galetes El Rosal i que per segon any llança la marca Oh!mylot amb el celler i trull L’Olivera i la botiga gurmet Casa Dalmases. “Perdre aquesta línia suposa un impacte potent per a les entitats socials”, assenyalen. Per la seua part, els sindicats de la Paeria de Lleida van llançar ahir un comunicat en el qual afirmen que la sentència del Tribunal de Comptes “no és aplicable al nostre ajuntament, ja que aquests lots es gestionen mitjançant licitació, de manera clara i pública”.