L'alcalde de Bolvir condemna l'assalt a la casa de Gerard Piqué a la Cerdanya

L'alcalde de Bolvir i president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Isidre Chia, ha condemnat enèrgicament aquest dimarts els actes vandàlics ocorreguts al municipi, quan un grup de persones, suposadament d'Arran, entitat vinculada a la CUP, va assaltar la casa que Gerard Piqué té a la Cerdanya. Aquestes persones van portar a terme actes vandàlics amb pintades a la façana i a la porta d'entrada per tal de denunciar la crisi de l'habitatge a la zona i el model turístic que consideren nociu.

Segons l'alcalde, i en declaracions a SEGRE, l'Ajuntament desconeix si s'ha presentat una denúncia formal per part del propietari, tot i que entén que sí que s'ha fet, ja que els Mossos d'Esquadra han iniciat una investigació al respecte.

Chia ha destacat que l'Ajuntament dona suport a qualsevol acció que emprenguin els Mossos d'Esquadra i ha sol·licitat que es prenguin les mesures legals necessàries per posar fi a aquests actes de vandalisme. "El poble compta amb càmeres de seguretat als carrers, i els Mossos ja han obert una investigació", va afirmar l'alcalde. A més, va informar que l'Ajuntament ha adjudicat la instal·lació de lectors de matrícules a les entrades i sortides del poble, la qual cosa contribuirà a identificar els responsables de futurs incidents.

L'alcalde també s'ha referit a la situació laboral a la comarca, desmentint que no hi hagi feina disponible. "Hi ha sous molt bons, però el problema és que la gent no vol treballar i prefereix rebre ajudes quedant-se de braços plegats", assenyala. Així mateix, lamenta que les persones responsables dels actes vandàlics no siguin de la comarca i critica la seva manca de valor per donar la cara.

Crisi d'habitatge i model turístic en debat

L'assalt a la segona residència de Gerard Piqué a Bolvir per part de l'organització juvenil Arran, vinculada a la CUP, ha posat sobre la taula el debat sobre la crisi de l'habitatge i els elevats preus del lloguer a la zona. Segons Arran i la plataforma Pirineu Viu, aquest model basat en segones residències que romanen buides la major part de l'any "expulsa els joves" del territori.

Bernat Lavaquiol, de la CUP, va expressar el seu "respecte total per la feina d'assenyalar aquest tipus de persones", en referència a l'acció d'Arran. Va considerar que les polítiques públiques estan destinades a "portar turisme de luxe a la Cerdanya", on en alguns pobles les segones residències arriben "fins al 80%". "Volem que el Pirineu només sigui per als joves del Pirineu i per als que hi treballen", va insistir.

Desafiaments demogràfics a la Cerdanya

La Cerdanya, una comarca pirinenca situada entre les províncies de Girona i Lleida, i el departament francès de Pyrénées-Orientales, afronta desafiaments demogràfics malgrat la seva atracció turística. Segons dades de l'INE, en l'última dècada la població de la Cerdanya ha crescut només un 2,8%, per sota de la mitjana catalana del 3,6%. Pobles com Llívia o Meranges han perdut més del 10% dels seus habitants en aquest període.