Així va ser el tornado de Mura, d'intensitat IF1,5 i que va registrar vents de fins a 180 km/h

El passat dijous 17 d'octubre de 2024, una forta ventada d'origen convectiu va impactar una àrea forestal situada dins dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al terme municipal de Mura, al Bages. L'anàlisi de la situació sinòptica i mesoescalar van revelar condicions propícies per a la formació d'estructures convectives organitzades capaces de generar fenòmens de temps violent.

Mitjançant diverses eines de teledetecció, es van identificar patrons típics de tempestes violentes, com ara valors baixos de temperatura al cim del núvol i formes en V amb Meteosat, estructures en forma de ganxo i osques en V amb el camp de reflectivitat del radar, així com activitat elèctrica continuada detectada per la xarxa de detecció de descàrregues elèctriques. A més, el camp de velocitat radial del radar va permetre detectar un mesocicló persistent i profund associat a la cèl·lula convectiva responsable dels danys a la massa forestal, confirmant que es tractava d'una supercèl·lula.

Treball de camp i resultats

El treball de camp dut a terme conjuntament pel Servei Meteorològic de Catalunya i els guardes forestals del parc natural va concloure que es va produir un tornado d'intensitat IF1,5 segons l'escala internacional de Fujita, amb vents de fins a 180 km/h (± 20 %). El fibló va tocar terra a les 09.18 TU (11.18 h) a les Planes de la Vall i va durar uns 2 minuts abans de dissipar-se al Racó de la Font d'Apol·lònia. La franja afectada va tenir una longitud d'1,6 km i una amplada màxima de 200 m de massa forestal.

Els danys observats es van limitar principalment a arbres, majoritàriament pins, que van patir trencament de branques, van ser arrencats de soca-rel o escapçats. L'elevat percentatge d'arbres malmesos, juntament amb pins escapçats amb troncs de diàmetre considerable (al voltant de 30 cm), van ser els indicadors clau per estimar la intensitat del tornado.

Condicions meteorològiques favorables

La situació sinòptica del 17 d'octubre estava dominada pel pas d'un solc en altura per Catalunya, de sud-oest a nord-est. A la part davantera, hi havia una marcada difluència a nivells mitjans i alts, amb predomini del vent de component sud. Aquestes condicions, juntament amb una massa d'aire molt humida a nivells baixos i el forçament dinàmic provocat per la difluència i l'aproximació del solc, van afavorir els ascensos d'aire i la formació de tempestes.

A mesoescala, es va produir un augment de l'energia potencial convectiva disponible (CAPE) durant el matí, coincidint amb un màxim de cisallament vertical del vent entre 0 i 6 km d'altitud. Aquestes condicions eren favorables per a la convecció organitzada i la formació de supercèl·lules.

Importància de l'estudi de fenòmens meteorològics extrems

L'estudi detallat de fenòmens meteorològics extrems, com el tornado de Mura, és fonamental per millorar la comprensió dels mecanismes que els originen i per desenvolupar estratègies de prevenció i mitigació dels seus efectes. La col·laboració entre diferents organismes, com el Servei Meteorològic de Catalunya i els guardes forestals, és clau per a una investigació exhaustiva i una gestió eficaç d'aquestes situacions.

A més, la conscienciació de la població sobre els riscos associats a aquests fenòmens i l'educació en matèria de seguretat són aspectes crucials per minimitzar l'impacte d'aquests esdeveniments en el futur. La divulgació dels resultats d'aquests estudis contribueix a fomentar una cultura de prevenció i resiliència davant dels fenòmens meteorològics extrems.