Fi a la millor temporada de bolets de les últimes dècades

L’actual temporada de bolets, que ja entreveu el seu final amb l’arribada del vent i el fred hivernal, ha estat una de les més bones dels últims trenta anys al Solsonès i altres comarques de la Catalunya central, on la producció ha estat d’uns 150 quilograms per hectàrea, triplicant la mitjana en molts punts.

Quant al Pirineu, ha estat una de les zones amb més producció, amb uns 300 kg/ha, encara que aquesta xifra dista molt de la d’anys excepcionals com el 2014 o el 2018, quan es van assolir els 600 kg/ha. En aquest punt, són molts els boletaires que han plegat en aquesta zona bolets de gran mida, entre els quals destaquen les troballes a l’octubre d’alguns ceps gegants de més d’un quilo –un fins i tot de més de tres–, cosa que va portar al bosc una allau de buscadors.

L’escenari abans de la tardor no era el més optimista perquè, d’una banda, segons va explicar l’investigador del CTFC Juan Martínez de Aragón hi havia una sequera “importantíssima”, i de l’altra, a l’agost no va ploure finalment com feia falta. Pel que fa a les abundants precipitacions que han tingut lloc les últimes setmanes, han comportat que molts bolets hagin fructificat sobrepassats d’aigua i, en molts casos, sobretot amb el rovelló, que hagin sortit corcats. Tanmateix, Martínez de Aragón va assegurar que, en general, la qualitat dels bolets ha estat “molt bona”.

Ara, amb el fred i el vent la temporada ja es dona per pràcticament tancada i només es poden trobar bolets, encara que molt pocs, en algunes zones de la Catalunya Central i del Prelitoral.

De cara al futur, l’expert en micologia del CTFC va assegurar que el canvi climàtic i els episodis de sequera comportaran efectes significatius referent al creixement de bolets a Catalunya. On més afectarà, segons va dir, és al Pirineu amb una reducció d’entre el 20% i el 30% de la producció. El motiu, segons va explicar, és que els ecosistemes forestals del nord de Catalunya “estan menys adaptats a períodes de sequera prolongats”.