De Khàrkiv al refugi de Guissona: Una família s'ha establert a Lleida després de fugir de la guerra d'Ucraïna fa més de dos anys

La família de l’Anna Mykhailenko s’ha establert a Lleida després de fugir de la guerra a Ucraïna fa més de dos anys. Va arribar a Guissona amb la seua mare i la seua filla el 22 de març del 2022 després d’un dur i llarg viatge. Llavors no s’haurien imaginat que a dia d’avui encara continuarien vivint aquí. “Els primers dies pensàvem que potser en una o dos setmanes podríem tornar. Quan vam arribar no volia estudiar l’idioma perquè pensava que tornaríem aviat”, recorda l’Anna. Van marxar de Khàrkiv, la segona ciutat més gran d’Ucraïna, perquè està a tan sols 30 quilòmetres de Rússia. En aquests moments la família de l’Anna veu molt complicat poder tornar a casa perquè assegura que “hi ha bombardejos constants” que han obligat a evacuar milers de persones en una guerra de la qual dimarts passat es van complir mil dies.

I per què Guissona? Una cosina seua havia arribat a Guissona dos setmanes abans amb l’ajuda de voluntaris i van decidir venir “perquè no sabíem on anar”, explica. Al principi els va acollir la família de Josep Pujol, d’aquesta localitat, que els va obrir les portes de la seua llar i els va permetre viure a casa seua als afores del poble, ja que en aquell moment estava buida. L’Anna i la seua mare asseguren que “mai no podrem agrair-los-ho prou”.

En un primer període va treballar a la residència de la Fundació bonÀrea i després a la Paeria de Cervera gràcies a un pla d’ocupació subvencionat per la Generalitat per millorar l’ocupabilitat de persones procedents d’Ucraïna.

Ara la família de l’Anna viu de lloguer i ella ha trobat feina a Barcelona de professora de cant, de fet aquesta era la seua professió a Khàrkiv. Potser en un futur li agradaria viure allà, però el preu dels pisos està tan disparat que no pot permetre-s’ho.

Durant aquest temps ha après a parlar català amb fluïdesa encara que diu de broma que la seua filla de 13 anys el parla millor, “llegim i comprem llibres en català”. Està contenta, encara que l’adaptació a l’escola ha estat complicada, sobretot per l’idioma. La seua mare, amb 73 anys, també està estudiant castellà, però li resulta “molt difícil”.

El primer any va ser molt dur psicològicament perquè encara que a Guissona els van acollir molt bé “no coneixes ningú, no saps l’idioma ni res”. La família continua molt pendent de tot el que passa al seu país i malgrat que hi ha moments durs el dia a dia els obliga a tirar cap endavant. Però el terror de la guerra segueix allà. El germà de l’Anna és a l’Exèrcit i els seus cosins també. Parlen poc amb ell perquè les comunicacions són complicades. La seua mare és qui més pateix pel que li pugui passar, perquè ja han perdut molts familiars i amics en aquesta guerra.

Al cap d’un temps, la seua cosina, que també era a Guissona, va decidir tornar a Ucraïna perquè volia estar al costat de la seua família. L’Anna no té clar els seus plans de futur, però mentre duri la guerra creu que no tornarà.

“A mi Espanya sempre m’ha agradat, havia pensat que m’agradaria viure aquí, però no per aquest motiu”, lamenta.

Cent refugiats a la població, encara que en van arribar 350 el 2022

A començaments del 2022 van arribar 350 refugiats fugint de la guerra. Des de l’ajuntament de Guissona expliquen que ara tan sols resideixen cent ucraïnesos al municipi. Alguns viuen de lloguer i altres amb familiars o amics que ja estaven instal·lats aquí i han trobat feina a bonÀrea o altres empreses de la zona. En aquests moments ja no estan tutelats pel consistori. Segons l’alcalde, Jaume Ars, les persones que han decidit establir-se “ja tenen un projecte de vida aquí”. Des de fa gairebé una dècada, la població ucraïnesa i romanesa sumen el 30 per cent del total de Guissona, una localitat on la meitat dels veïns són d’origen estranger. Per aquesta raó, la convivència entre persones diferents és una situació que es viu amb absoluta normalitat.