Endesa, 80 anys acompanyant el progrés

D’obrir-se camí per crear un país convalescent de la postguerra i en els anys més convulsos de l’Europa del segle XX construint una central tèrmica a Ponferrada, a liderar el sector energètic de l’Estat, ser segon operador a Portugal i encapçalar la transició energètica davant del repte del canvi climàtic. La història d’Endesa va més enllà dels 80 anys que la companyia ha complert aquesta setmana. La seua essència té l’origen tant en aquella energètica que va crear el 1944 l’Institut Nacional d’Energia, com a La Canadiense fundada el 1911, a l’Enher del 1946 o a Fecsa, creada el 1951. Totes formen part avui de l’energètica. Per això celebra efemèrides com la visita del rei Alfons XIII, el juliol del 1924, a l’estany Gento, que proveïa la central hidroelèctrica de Capdella (la primera a Catalunya). 

“Els principals problemes de la indústria elèctrica als anys 40 són dos: la manca d’energia i que diferents zones elèctriques a Espanya estan desconnectades i mentre en una zona nord, per exemple, hi ha prou energia, a la sud no hi ha energia, però com que no hi ha línies d’interconnexió, és un problema”, explica Joan Carles Alayo, doctor en Enginyeria Industrial. Així que “l’Estat decideix llavors crear una empresa nacional per donar energia”. 

“La història d’Endesa té moments periodísticament molt sucosos, com va ser la frustrada fusió amb Iberdrola. La guerra d’opes entre Gas Natural i l’alemanya E.ON, en què també va entrar Acciona, i definitivament la incorporació del grup italià Enel”, afirma Miguel Ángel Noceda, exresponsable d’Economia del diari El País i president de la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya. En aquestes vuit dècades, la companyia ha acompanyat el progrés i ha liderat la transformació energètica d’Espanya. La fundada el 1944 i l’actual (que serveix 10 milions de clients i té més de 9.000 empleats) comparteixen la vocació de servei al país i es mantenen com un dels motors de la indústria i un dels principals inversors. 

L’electrificació, com a eix de la transició energètica, s’acompanya ja d’un compromís social que s’expandeix tant en la cultura com en l’educació i l’esport a través de la Fundació Endesa. Per al seu president, Juan Sánchez-Calero, una paraula defineix la companyia actual: Endesa és exemple.

Lleida, clau per a la companyia al concentrar 40 de les seues 54 centrals hidroelèctriques

Lleida ha estat des de principis del segle passat pionera en la implantació de l’energia verda a Catalunya. Ho va fer abans, fins i tot, que s’encunyés el concepte renovable. Si el 1911 van arribar al Pirineu les hidroelèctriques que construirien les primeres centrals (Riegos y Fuerzas del Ebro, de La Canadiense, i Energía Eléctrica de Catalunya), Endesa ha anat heretant al llarg d’onze dècades aquest patrimoni emprenedor. La companyia té actualment 54 centrals hidroelèctriques a Catalunya i 40 d’aquestes estan a Lleida. Són un 74% de les centrals i un 77% de la potència total instal·lada a Catalunya, amb 79 turbines repartides entre els rius Segre, Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana i Garona. 

Aquesta tecnologia és clau per garantir el mix elèctric gràcies a la seua capacitat d’emmagatzemament a través de les reserves dels pantans. En paral·lel, Endesa col·labora amb la regulació de cabals per a ús domèstic, agrari, industrial i lúdic. Actualment, totes les centrals d’Endesa a Lleida són visitables i a Talarn, Capdella, Tavascan i Camarasa hi ha espais museïtzats. A més, el telefèric de l’estany Gento se cedeix per a ús turístic a l’estiu.

Dates clau

1914. Precedents. Energía Eléctrica de Catalunya, que més tard va passar a La Canadiense, Fecsa i a Endesa, va construir la primera central hidroelèctrica de Catalunya a Capdella.

1944. La creació. El 18 de novembre, l’Institut Nacional d’Indústria va crear una societat per construir una central tèrmica a Ponferrada (Compostilla) per tal de pal·liar la restricció elèctrica d’aquells anys. La va anomenar Empresa Nacional de Electricidad, Endesa.

1946. Enher. L’INI va constituir llavors l’Empresa Nacional Hidroeléctrica del Ribagorzana (Enher) per a l’aprofitament integral del riu a Lleida i Osca. Dècades després seria absorbida per Endesa.

1970-1983. Expansió. La companyia va créixer fusionant-se amb productores i distribuïdores elèctriques, comprant actius i reforçant la generació. El 1971 es va aprovar la fusió amb Hidrogalicia; el 1972 el Govern li va traspassar la minera Calvo Sotelo. Les crisis del petroli (1973 i 1979) la van rellançar com a primera societat productora a Espanya pels seus actius en tèrmiques de carbó.

1983-2001. El Grup. La bona situació financera de l’empresa li va permetre comprar les participacions de l’INI en empreses com Enher, Gesa o Unelco i va entrar a Fecsa. En paral·lel, va iniciar el camí cap a l’economia verda amb l’eòlica.

1998. Amèrica. Privatitzada des del 1998, el 1999 va absorbir empreses com Fecsa o Unelco. També va desembarcar amb força a Llatinoamèrica.

2000. Comercialització. En aquells anys es va liberalitzar el sector elèctric a Espanya i Endesa va crear la primera comercialitzadora energètica de l’Estat.

2001-2024. Transició. Al marge dels moviments que han portat Enel a detenir el 70% d’Endesa, actualment avança cap a un model descarbonitzat de generació a través de les renovables, l’electrificació i la digitalització.

2040. Zero emissions. En menys de vint anys, la companyia té per objectiu convertir-se en la primera elèctrica amb zero emissions, deu anys abans que el fixat en els compromisos globals de la COP de París.