La CHE ja produeix electricitat a la primera central que recupera a la Ribagorçana

La CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) ja ha començat a produir energia a la primera central hidroelèctrica de la conca de la Noguera Ribagorçana, la titularitat de la qual ha revertit l’organisme de conca després d’haver caducat la concessió que tenia l’empresa Hidrodata per explotar-la.

La concessió de la central, ubicada al costat del naixement del canal de Pinyana i equipada amb una potència de 2,28 mW (megawatts, milers de quilowatts), datava de l’octubre del 1941.

De fet, té capacitat per turbinar 11,4 m3/s d’aigua, que és la concessió que circulava per Pinyana tot l’any fins que el 1992 va començar la modulació acordada en el Pacte de l’Aigua a canvi d’un ampli paquet d’obres de modernització, el finançament de la qual van assumir el Govern central i la Generalitat.

Segons van explicar fonts de la CHE, la central va produir un total de 818,35 mW/h (megawatts per hora) entre la seua posada en marxa el 19 d’agost i el tancament de la campanya de regs l’11 d’octubre (275,8 el primer mes, 424,55 el segon i 118 el tercer).

Des d’aquesta data, “roman aturada, a excepció de petits períodes en què cal turbinar petits cabals per a proveïments”, van assenyalar les mateixes fonts.

Aquests 818,35 mW/h, que equivalen al consum anual d’entre 250 i 270 habitatges, s’aboquen a la xarxa. La CHE els factura al preu que marquen les subhastes de mercat.

La CHE va formalitzar la recuperació del salt a finals de setembre de l’any passat, quan va aconseguir la titularitat de “la maquinària de producció i transformació, les línies de sortida d’energia, les obres comunes i d’accés a la central” i la resta d’instal·lacions auxiliars.

A finals de maig, la CHE va adjudicar la gestió a Saltos de la Cinca, una empresa controlada per Helia II, el cartipàs d’inversions en renovables de Bankinter i del fons madrileny Plenium Partners, que s’encarregarà de les operacions durant cinc anys.

La Confederació té en l’horitzó de tretze anys, fins al final de la pròxima dècada, la reversió d’unes altres cinc centrals a la conca de la Ribagorçana: les de Llesp (12,5 mW de potència, per al 2028), el Pont de Suert (15,7 el 2030), Boí (16, el 2032), Caldes de Boí (32,6 el 2033) i Baliera (5,37 el 2037).

Abans que acabi la pròxima dècada passarà el mateix amb unes altres quatre instal·lacions, que són les d’Espot (9 mW el 2028), la Torrassa (4,4 el 2030), Lleida (12 el 2039) i Térmens (12 el 2039).

Les 14 instal·lacions de l’Aragó i Catalunya, encara fora de servei

Les catorze minicentrals hidroelèctriques la titularitat de les quals ha revertit a la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) per la caducitat de les concessions a favor dels seus titulars es troben fora de servei. Fonts de l’organisme de conca van confirmar que es troben en aquesta situació des de la seua reversió, que va començar a formalitzar-se el 2021 en alguns casos, i que no hi ha una data prevista perquè reprenguin l’activitat. N’hi ha tres a Almacelles, Alcarràs i Raimat, una a Alguaire i una altra a Fraga. N’hi ha unes altres tres al canal de Saidí.