Només un 36% dels habitatges són per als veïns a Aran, que insta a mesures

“Quina és la sostenibilitat de la nostra autonomia política? Sabem que som en el camí correcte, però no el volem recórrer sols”, va manifestar ahir la síndica d’Aran, Maria Vergés, durant la seua compareixença anual al Parlament per exposar les reivindicacions araneses. Ho va fer a les portes del desè aniversari de la Llei de Règim Especial de la Val, que va entrar en vigor el 2015 i el text de la qual va demanar modificar i adaptar, a fi d’aconseguir un reconeixement jurídic i administratiu singular explícit.

La síndica va reclamar actuacions “contundents” en matèria d’habitatge, i va detallar que a la Val només hi ha un 36% de cases disponibles per a residents. “Perquè un territori sigui, viu la seua gent hi ha de voler viure”, va dir, i va estendre aquesta afirmació a la resta del Pirineu, sobre el qual va alertar que està “poc cohesionat i mal comunicat”. En la mateixa línia, va demanar més competències en matèria de salut i cultura. Va reclamar un nou model de finançament estructural i estable i va afirmar que “els aranesos no hem tingut mai un altre senyor que Déu”, parafrasejant Joan Narro, un diputat aranès que el 1931 va dirigir aquestes paraules al llavors president de la Generalitat, Francesc Macià.

La síndica va demanar més recursos per desplegar noves polítiques en matèria de llengua i salut

D’altra banda, la síndica va reconèixer avenços en la presència de la llengua d’Aran als mitjans públics de Catalunya, malgrat que va lamentar que són insuficients, i va demanar també normalitzar-ne l’ús en els mitjans estatals. En aquest sentit, va instar a “treballar amb els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats en el reconeixement per part de l’Estat de la singularitat d’Aran”.

Els partits a l’oposició van respondre a la síndica (vegeu els desglossaments). El diputat del PP Juan Fernández va dir que “les reivindicacions de la Val d’Aran són més legítimes que les que es practiquen des de la deslleialtat”. David Cid, dels comuns, va demanar enfortir la gestió del patrimoni forestal de la Val com una manera de “descarbonitzar l’economia” i va apuntar a la necessitat d’un canvi en el model productiu del territori. En la mateixa línia es va expressar Laia Estrada, de la CUP, que va dir que “les decisions sobre Aran i l’Alt Pirineu no es poden prendre sense ells”, per la qual cosa va demanar que “Aran pugui governar-se amb el dret a decidir sobre el seu futur”. Rosa Maria Soberana, d’Aliança Catalana, va lamentar que només un 19,7% dels aranesos utilitzen la llengua de la Val de manera habitual, davant d’un 44% de castellà, i ho va qualificar de “fracàs de les polítiques aplicades pel Conselh, que té plenes competències”.

Ple monogràfic sobre Aran el 2025

El Parlament preveu celebrar l’any que ve un debat monogràfic sobre la situació de la Val d’Aran, donant així resposta a la petició de la síndica, que ho va demanar al setembre. En la mateixa línia, el conseller de Presidència, Albert Dalmau, va assegurar que abans que acabi l’any es reunirà la comissió bilateral entre el Conselh i la Generalitat, amb l’objectiu d’estudiar, debatre i fer propostes per al desenvolupament de l’autogovern d’Aran.

Intervencions en aranès, tret de Vox

Tots els grups parlamentaris van fer part de la resposta a la síndica en aranès, a excepció de Vox. La diputada de Junts Jeannine Abella va reivindicar que “la plurinacionalitat és un valor” i va posar en dubte la gestió de l’actual Govern de la conselleria de Política Lingüística. Per la seua part, Marta Vilalta, d’ERC, va alertar que actualment no es cobreix la demanda de cursos d’aranès i va demanar accelerar l’estandardització del nivell C2.

Mesures per retenir talent i joves

“La igualtat entre ciutadans no pot passar perquè el lloc de residència condicioni la qualitat dels serveis públics”, va assegurar la síndica. Va demanar una discriminació positiva per a les comarques de muntanya, a fi de retenir talent, i va alertar que temes com la nova llei de residus, que obliga el ciutadà a assumir la totalitat del cost del servei, suposaran per a Aran un greuge en comparació amb altres zones a causa de l’elevat cost.