Catalunya i Aragó esborren la frontera per atendre les urgències de 85.000 ciutadans

“Hem esborrat els límits: el que estigui més a prop de la urgència, l’atendrà”, va assegurar la consellera de Salut, Olga Pané, després de firmar amb el seu homòleg aragonès, José Luis Bancalero, el conveni que durant quatre anys (prorrogables per uns altres quatre) regularà l’atenció de les emergències mèdiques en 36 municipis de la zona occidental de Catalunya (26 de Lleida) i 46 de l’oriental d’Aragó (29 oscencs). “El més fonamental és donar atenció al territori, procedeixin d’on procedeixin els mitjans assistencials”, va afegir Bancalero.

El conveni contempla un protocol de coordinació dels dos serveis sanitaris per atendre les trucades al 112 i al 061 en aquests 82 termes, en els quals resideixen 85.000 persones: 30.000 a la catalana i 55.000 a l’aragonesa. “Hi haurà contacte permanent”, van explicar fonts sanitàries, i les hospitalitzacions es decidiran “segons criteris mèdics”.

“El tractament oncològic té un cost elevat, i hem d’actualitzar-lo”, diu la consellera Olga Pané

L’acord busca coordinar i assegurar la cobertura de les emergències en les àrees limítrofes, on es donaven episodis de desatenció per motius geogràfics.

Aquest acord, que els dos van destacar com a exemple de cooperació i que millora l’accés a l’atenció sanitària en zones de dispersió i envelliment demogràfics, és l’avantsala de la renovació del que regula l’atenció primària i d’especialistes en la zona limítrofa, amb els hospitals Arnau de Vilanova, de Vielha i Comarcal de Barbastre i amb CAP com els del Pont de Suert i Tremp i centres de salut com el de Benavarri com a principals receptors d’usuaris de la comunitat veïna.

Bancalero va destacar que el conveni de les emergències no compta amb un apartat econòmic, un detall a què es va referir com “un símptoma de la bona relació entre els dos sistemes sanitaris”.

L’apartat econòmic és, al contrari, un dels serrells que falta per ajustar per tancar el segon dels convenis, que fa 6 anys que està caducat.

L’Arnau presta més de 50.000 atencions a usuaris aragonesos al cap de l’any, segons va assenyalar Pané, que, com Bancalero, es va mostrar favorable al fet que els pacients oncològics de la Franja, el centre de referència del qual és l’hospital de Barbastre, puguin ser atesos a l’hospital lleidatà.

“El tractament oncològic inclou innovacions tecnològiques amb un cost elevat, i això cal actualitzar-ho. Ens hem de posar d’acord en com ho fem”, va explicar Pané.

“Hem de garantir la privacitat”

La consellera de Salut de la Generalitat, Olga Pané, va anunciar per a “l’any que ve, quan puguem”, la substitució de les cortines que ara separen les parteres a l’Arnau per “solucions més rígides, més físiques, que garanteixin la privacitat de les dones”. No obstant, la “solució definitiva” queda posposada al final de les obres d’ampliació de l’hospital i el trasllat dels quiròfans fins allà, l’espai dels quals passarà a ser ocupat per Obstetrícia.

“Tenim dificultats per captar personal”

La consellera va garantir la continuïtat de les primes salarials per atreure metges a regions sanitàries com les de Lleida o Pirineu i Aran, que sovint resulten poc atractives per a ells. “Tenim dificultats per captar professionals en l’àmbit de l’atenció primària”, va assenyalar Pané, que va apuntar a la necessitat de cometre “millores organitzatives que facin atractius aquests llocs de treball” perquè “no és un problema de salari” només.