COMARCAS
El pis turístic al Pallars Jussà desbanca el residencial
Dos nits al Jussà costen de 164 a 562 euros quan l'arrendament mitjà per viure-hi se situa en els 409 mensuals. L'ajuntament de Talarn se suma a les restriccions davant dels HUT
La normativa de Talarn sobre els HUT ha acabat veient la llum després de més d’un any de debat i tràmits.
La restrictiva normativa de l’ajuntament de Talarn per frenar la proliferació dels HUT, els pisos d’ús turístic, ja es troba en vigor després d’un prolongat procés de tramitació iniciat fa més d’un any.
El municipi pallarès, de 591 habitants, situat a l’entrada del Pirineu i que compta amb atractius turístics com les activitats aquàtiques de l’embassament de Sant Antoni, se suma així al grup d’ajuntaments lleidatans, principalment del Pirineu com Sort, Rialp o la Vall de Boí, que han regulat l’activitat del lloguer d’habitatge per a usos vacacionals, que en aquest cas resulta ser una de les més restrictives: només els veïns de veritat podran obrir-los i les llicències no seran transmissibles.
Aquesta activitat hotelera, que sovint es desenvolupa al marge de les exigències tributàries i de supervisió administrativa, reporta elevats ingressos als propietaris (un HUT per a dos nits d’aquest cap de setmana al Pallars Jussà surt per entre 164 i 562 euros), malgrat que, alhora, extreu habitatges del mercat residencial i tira a l’alça dels lloguers, que a mitjans d’aquest any ja se situaven, per a un pis mitjà, en 409 euros mensuals a la mateixa comarca en la qual cinc anys abans aquest indicador estava en 309, segons les dades del departament de Territori de la Generalitat.
És a dir, que en un cap de setmana es poden obtenir amb una HUT més ingressos que en un mes amb un pis de lloguer al Pallars Jussà.
Aquesta tendència inflacionista, que té entre els seus efectes secundaris el de dificultar l’arribada a la zona de persones que puguin incorporar-se a les plantilles d’empreses, tant en el sector privat com en el públic, per la carestia de l’habitatge, és el motiu fonamental que ha portat els ajuntaments a intentar posar límit a la proliferació dels HUT als nuclis urbans dels seus municipis.
En el cas de Talarn, l’expedició de llicències per explotar HUT queda limitada a tres per any al municipi, una restricció a què s’afegeix l’exigència que els sol·licitants portin almenys dos anys empadronats al poble de manera consecutiva i, a més, puguin provar que es tracta d’una “residència efectiva” més enllà de la merament nominal.
A això se li afegeix l’obligació d’“ostentar una quota mínima de propietat del 50% sobre l’immoble que es pretén destinar a ús turístic”, i que aquest domini hagi existit “durant almenys els dos anys immediatament anteriors a la sol·licitud de l’activitat”.
L’emissió dels permisos per operar en aquest sector inclou altres limitacions com que no se’n pugui concedir més d’un per persona i any, a la qual cosa se suma la prohibició de transmetre les llicències.
Aquest últim aspecte permet, en el cas de Talarn i juntament amb el caràcter nominatiu i personal de les llicències, evitar una manipulació habitual en sectors com el ramader, on els permisos sovint es posen a nom d’empreses per disposar de capacitat de maniobra per transmetre la propietat de l’empresa sense modificar la titularitat dels seus actius.
