LLEIDA
El Segarra-Garrigues ofereix a l'Urgell infraestructures per a la modernització
En la jornada de SEGRE i Fundació Horitzons 2050 sobre els reptes de l’aigua
La jornada de debat es va desenvolupar a la Llotja i va comptar amb 21 experts i uns 220 assistents. - JORDI ECHEVARRIA
El Canal d'Urgell i el Segarra-Garrigues podrien compartir basses de regadiu que aquest últim no utilitza i que contribuirien a la modernització del primer. Es tracta d'embassaments ubicats en zona limítrofa entre ambdós i infrautilitzades al quedar milers d'hectàrees excloses del reg el 2010 a causa de la protecció de les aus.
El Canal Segarra-Garrigues ha ofert al veí Canal d’Urgell basses de la seua zona regable infrautilitzades a l’estar en zones de protecció de les aus estepàries (zepes) perquè el veterà regadiu les usi dins dels seus projectes de modernització i estalviï almenys 65 milions d’euros. El president del Segarra-Garrigues, Josep Maria Jové, va anunciar ahir que un estudi ja en mans de la Generalitat contempla aquesta solució, que parteix del fet que el nou canal se situa en una cota 100 metres superior a la de l’Urgell, cosa que donaria al reg tradicional deu quilos de pressió natural i evitaria bombatges.
Es tracta d’unes tres basses en desús després de la creació de les zepes a la zona limítrofa amb l’Urgell i algunes més a mig gas. Ho va dir durant la jornada sobre els reptes de l’aigua organitzada a Lleida per SEGRE i la Fundació Horitzons 2050, que lidera Antoni Gelonch. Més tard, el president de l’Urgell, Amadeu Ros, va recollir el guant i va assenyalar que l’estalvi seria molt més gran, de fins a “200 milions”.
En aquest context va emmarcar la proposta que va llançar al març de fusionar els dos canals. Ros va dir també que els primers quatre projectes de modernització poden estalviar 20 hectòmetres cúbics d’aigua, “quan el Segarra-Garrigues n’ha gastat a la campanya 28”. Jové va participar en una taula centrada en la gestió del Segarra-Garrigues per part d’Aigües Ter-Llobregat, dependent de la Generalitat, que va compartir amb Antoni Enjuanes, subdirector general d’Infraestructures Rurals, que va defensar la negociació entre ambdós comunitats de regants per compartir infraestructures. Enjuanes va assegurar que el canvi d’empresa gestora del Segarra-Garrigues (d’Acuaes a ATL) “no implica un canvi de destinació de l’aigua”.
Quant a les zepes, Jové va demanar revisar-les i “que es miri si poden compatibilitzar-se” amb el regadiu. Pere Roqué, d’Asaja, va assenyalar que “som els primers interessats a no repetir la situació del 2023” de tancament de canals per la sequera. La jornada va ser inaugurada per la secretària general d’Agricultura, Cristina Massot, i clausurada pel president de la CHE, Carlos Arrazola.
Els enginyers defensen la interconnexió d’aigües a Catalunya
L’Observatori Intercol·legial de l’Aigua, format pels col·legis d’Enginyers Industrials de Catalunya; Agrònoms; Camins, Canals i Ports i Economistes, proposa la connexió de les xarxes d’aigua en el conjunt de Catalunya. Ho va fer ahir durant la jornada a través de l’enginyer Albert Vilalta, que va defensar que siguin connexions “sota el concepte de temporalitat” i reversibilitat. La connexió de l’Ebre amb les conques internes, que l’Observatori preveu presentar avui amb un nou document de bases a Barcelona, té un cost d’uns 300 milions d’euros i uns vuit mesos d’obres al tractar-se de la prolongació del minitransvasament a Tarragona.
Però també va citar una aportació del Canal d’Urgell després de la modernització. Manolo Tomàs, portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, va dir que un transvasament d’aigua a les conques internes perjudicaria el medi ambient i afavoriria un model desequilibrat de país i va afegir que “s’ha canviat d’estratègia: ara intenten fer arribar aigua a l’àrea metropolitana amb la millor conflictivitat possible”.José Luis Pérez i Ramon Piqué, presidents del Canal d’Aragó i Catalunya i Pinyana, van mostrar el pacte de Pinyana del 1992 com a exemple d’entesa entre comunitats de regants en el que va ser una cessió d’aigua de la Noguera Ribagorçana a l’Éssera.
Pérez no va descartar la inteconexión de totes les conques en un context de canvi climàtic. Va afegir que “l’aigua necessària per a proveïments és ridícula” i va explicar que el canal subministra en tres mesos de la campanya 50 metres cúbics per segon als regants. Piqué va defensar que la modernització, que s’ha emprès a Pinyana, “permet nous cultius i noves indústries paral·leles” i va advocar per un discurs agrari allunyat del pessimisme i que els agricultors es defensin davant de les acusacions de “malbaratament i contaminació”.
