SEGRE

COMARCAS

Amb la mirada al passat

L'Arxiu de l'Alta Ribagorça ha ingressat ja set fons documentals en el seu primer any . Ha recuperat els de les cambres agràries de la comarca i custodia l'acta de la fundació el 1786 de la Confraria de Sant Sebastià, la més antiga de la Catalunya en funcionament

Part del fons personal d’Emilio Daura, un dels fundadors de la societat Minera Industrial Pirenaica SA. - AC ALTA RIBAGORÇA

Creat:

Actualitzat:

Ha estat un any molt intens, hem rebut ja grans quantitats de documentació i estem elaborant un cens d’arxius potencials per continuar ampliant el fons de l’Arxiu”, explica Manel Rivas, director de l’Arxiu Comarcal de l’Alta Ribagorça. Demà es complirà el primer aniversari de la posada en marxa d’aquest equipament cultural, la finalitat del qual és preservar i difondre el microcosmos que conforma la identitat de l’Alta Ribagorça.

En aquest sentit, Rivas explica que han ingressat ja set fons documentals, entre els quals destaquen els de les cambres agràries dels tres municipis de la comarca, que fins ara estaven a l’Arxiu del Pallars Sobirà; el de l’ajuntament del Pont de Suert o un conjunt de documents i imatges que testifiquen el passat miner de la comarca.

Es tracta del fons Emilio Daura Olivastri, donat pel net d’un dels fundadors de la societat Minera Industrial Pirenaica SA, explotadora de les mines de Malpàs. L’esmentada col·lecció inclou imatges en paper i diapositives estereoscòpiques de prospeccions mineres i formacions geològiques a la zona, a més de documents sobre diverses expedicions.

L’entrada d’una mina a l’Alta Ribagorça. - AC ALTA RIBAGORÇA

Entre els documents ja censats hi ha també el llibre vell de la Confraria de Sant Sebastià, que data del 1786 i que conté la transcripció de l’acta de constitució de la congregació, que és la més antiga encara en funcionament, o un fons amb més de 28.000 diapositives sobre vestigis d’art romànic que Anna Maria Cervera va documentar durant diversos viatges.

En aquest sentit, Rivas fa una crida a particulars, entitats i comerços de la zona a contactar amb l’Arxiu si posseeixen documentació de valor. “Assessorem i posem a disposició de visitants i investigadors el capital històric de la comarca”, explica Rivas, que detalla que durant les pròximes setmanes l’Arxiu incorporarà un nou tècnic per tractar la documentació que van localitzant.

La seu de l’Arxiu va ser la residència dels abats, presó, escola i sala de parts

El Palau Abacial del Pont de Suert és un dels edificis més representatius de la capital. Es troba a prop de l’església de l’Assumpció, que acull la col·lecció d’Art Sacre de la Ribagorça, i de la biblioteca municipal, la qual cosa dona lloc a un “interessant eix cultural” a la capital comarcal. L’edifici, que data del 1505, va ser en el seu dia residència dels abats del monestir de Santa Maria de Lavaix, encara que després de la desamortització de Mendizábal, que va comportar la nacionalització dels béns de l’Església, va ser també utilitzat com una sala de parts, una escola –abans de l’arribada de l’Enher, cosa que va disparar la població a la zona– i, com molts veïns del municipi encara recorden, una presó el segle passat. En els últims anys, va ser utilitzat com a local social per diverses associacions i entitats del municipi.

L’exterior del Palau Abacial, que acull l’Arxiu Comarcal. - AC ALTA RIBAGORÇA

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking