COMARCAS
Aragó recorre a la intel·ligència artificial per conservar el català
Cultura participa en una iniciativa multilateral finançada amb fons europeus
El departament de Cultura del Govern d’Aragó recorre a la denominada intel·ligència artificial dins del catàleg d’accions de conservació i promoció de les anomenades “llengües pròpies” d’aquesta comunitat, que oficialment són el català de la Franja de Ponent i l’aragonès del Pirineu.
La consellera d’Educació, Cultura i Esport, Tomasa Hernández, assegura en la seua resposta a una pregunta del diputat d’IU, Álvaro Sanz, que el seu departament “disposa de fons propis i de fons de la Unió Europea, per la participació en el programa europeu Poctefa Linguatec IA”, per finançar l’“ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques d’Aragó”.
Aquest programa queda al marge del col·lapse que patiran d’altres per la falta de pressupostos per al 2025
El diputat s’havia interessat a començaments de juliol per conèixer la disponibilitat econòmica per a aquest any en aquesta àrea de la “protecció del patrimoni immaterial”, una qüestió per a la qual no ha obtingut resposta, malgrat que Hernández sí que s’ha referit a les previsions per al 2025.
No obstant, aquestes últimes, que segons la consellera inclouran fons per al programa Jesús Moncada en matèria d’ensenyament reglat, entre altres accions, cal posar-les en quarantena davant la impossibilitat material amb què ara mateix es troba el Govern de Jorge Azcón per tirar endavant uns nous pressupostos per la falta de suports parlamentaris.
Aquesta paràlisi no afectaria, o ho faria en menor mesura, el programa Poctefa Linguatec IA, iniciat aquest any i en el qual intervé la direcció general de Patrimoni Cultural.
El programa té com a objectius “desenvolupar coneixement en intel·ligència artificial sobre nous models de llenguatge generatius aplicables a llengües amb pocs recursos”, juntament amb l’ús d’aquests recursos per “avançar en la digitalització de l’aragonès, del català, de l’eusquera i de l’occità” i per a “la construcció d’una infraestructura lingüística i intel·ligent transfronterera que faciliti la comunicació entre els parlants de les diferents llengües i l’accés multilingüe a informació” sobre aquestes.
Les tres finalitats bàsiques d’aquesta iniciativa serien, segons indica la consellera, “la conservació del patrimoni lingüístic, la cooperació entre l’Administració i altres entitats o la promoció cultural de les llengües pròpies”.
El diputat d’IU s’havia interessat per conèixer les previsions de l’executiu autonòmic en aquesta àrea després que, després d’advertir una situació d’incipient abandó, el Justícia li hauria remès un suggeriment “perquè financi de forma adequada les intervencions en matèria de llengües i modalitats lingüístiques d’Aragó”.