Testen a Binèfar un sistema pioner per aturar malalties emergents

“L’objectiu és tenir el dispositiu preparat per poder actuar en cas que sorgeixi un incident”, explica Ignacio de Blas, epidemiòleg i professor de la facultat de Veterinària de la Universitat de Saragossa, que coordina el projecte pioner sobre prevenció de la transmissió de paludisme o malària que aquest centre ha desenvolupat, en els últims mesos, a Binèfar en coordinació amb el Govern d’Aragó.

I per què es tria la capital de la Llitera per desenvolupar un treball d’aquest tipus sobre les malalties emergents vectorials? Bàsicament, perquè sobre el paper es donen les condicions perquè en aquesta comarca pugui donar-se’n un brot: coincideix una elevada presència d’habitants que viatgen amb freqüència a zones on aquesta malaltia té presència i es donen, com a la major part del Prepirineu i la vall de l’Ebre, les condicions ambientals i meteorològiques perquè pugui assentar-s’hi el mosquit Anapheles, que és el principal vector d’aquesta patologia.

No obstant, l’estudi de les poblacions d’insectes que han desenvolupat a la zona els últims quatre mesos, en què han estudiat els mosquits que anaven capturant mitjançant trampes CDC amb llum blanca, ha descartat que en l’actualitat hi hagi exemplars d’Anophele a la zona. D’altra banda, tampoc hi ha hagut aquest any casos de malària, de la qual la zona de salut de Binèfar concentrava els últims anys entorn del quaranta per cent dels casos de tot Aragó (43 aquest any, 52 el passat i 26 l’anterior), en tots els casos importats.

“A les zones de risc s’encavalquen el mapa de casos importats o plasmogènia i el de l’anomenat vector competent, que en aquest cas és el mosquit Anopheles”, explica De Blas, que afegeix que per fer front a aquestes situacions “cal disposar d’equips i de personal format, i tenir el dispositiu preparat per actuar. Això no s’improvisa d’un dia per l’altre”.

Aquest dispositiu, en el disseny del qual ha estat treballant l’equip de De Blas, contempla que el sistema de salut pugui llançar l’alerta en cas de detectar persones amb la patologia mentre els epidemiòlegs centren la seua tasca a vigilar l’eventual presència del paràsit del gènere plasmodium en els mosquits que va capturant el personal del Govern d’Aragó.

“Identificar el paràsit pot permetre centrar la vigilància en determinats grups de persones en funció del seu origen geogràfic”, afegeix en aquest sentit l’epidemiòleg de la Universitat de Saragossa.