Albert Parra i Dídac Prat: «És un disc amb músics del territori»

D’on surt la idea de gravar un disc?

Albert Parra (A.P): Aquest disc és l’evolució de l’espectacle de teatre musical Mos-kids, que va nàixer durant el confinament. Teníem temps i vam començar a crear. Vam fer el guió, la composició i la lletra de les cançons. Va ser un espectacle de creació col·lectiva. Després de fer l’obra durant tres anys vam dir: “Per què no ho fem en format concert?” Amb la peculiaritat que és un concert, però alhora és dramatitzat. Té un principi, un nus i un desenllaç. No deixa de ser teatre musical, però en format concert.

No hi haurà text?

A.P: Les cançons expliquen el que passa. L’eix dramàtic són les mateixes lletres, però també trencarem la quarta paret i interactuarem amb el públic.

Dídac Prat (D.P): Hem afegit algunes versions per explicar el que al musical s’explica amb text i teatre.

Quina història expliquen les cançons?

A.P: Expliquen la història de Sati Mos-kid, que decideix emprendre un viatge lluny de l’Aiguamoll de la Fulla Verda per aprendre a volar i vèncer les seues pors. És una història de superació, sobre persistir en el que vols malgrat que el camí no sigui sempre senzill.

Va tenir bona acollida el musical?

A.P: Sí, el públic infantil és el més sincer de tots. A l’acabar els bolos, tothom ens preguntava on podien escoltar les cançons i per això ens vam aventurar a gravar el disc a l’estudi de Manel Pedrós, exbateria de Blaumut. L’ha editat la discogràfica Halley Supernova i ara estem preparant el directe amb la banda.

Quants músics hi haurà a la banda?

D.P: En total serem vuit músics sobre l’escenari. A l’obra la música estava gravada, però en el format concert tot es tocarà en directe, aquesta és la gràcia. Hi haurà cinc veus, un baix, bateria, piano, guitarra, viola, flauta travesera i sintetitzadors.

Quin estil té el vostre disc?

D.P: El definim com a pop rock amb tocs de teatre musical. Malgrat que hi ha un mestissatge d’estils: rumba, ska, reggae..

A.P: La música s’ha adaptat a la història que volíem explicar.

És un format poc comú.

D.P: Sí. En els últims anys, han anat apareixent bandes musicals per a públic familiar, però crec que el que ens diferencia és que les nostres cançons expliquen una història de principi a final. En l’àmbit familiar s’està donant molta importància a la música en directe.

Contents amb el resultat?

A.P: Sí, tots estem molt contents. Poder treure un disc és un orgull. Però el que més m’enorgulleix és que ho hem fet amb músics i amb artistes del territori. Al final tots som amics.

És el primer disc d’Alea?

A.P: Sí. Per l’Aquelarre ja hem muntat bandes musicals i diferents músics havien compost les cançons per als espectacles. Tenim experiència en això. Però en aquest cas és una producció pròpia d’Alea.

El disc marca un punt d’inflexió de la companyia?

D.P: Sí, és una aposta per fer un pas més. Alea porta anys fent teatre itinerant de carrer, de gran format o infantil i ara ens endinsem en l’àmbit musical. El món de la música té un punt de risc, de pols màgica. Tu poses tots els ingredients i no saps què passarà.

A.P: És un format on ens sentim còmodes, ja que la majoria de membres de la companyia són músics. Així que, si funciona, no ens fa por seguir per aquesta línia. Esperem que el disc voli alt i que a la gent li piqui la curiositat (riu).

On serà el primer concert?

A.P: Serà divendres 10 de gener a les set de la tarda al Teatre Jesús Concernau de la Farinera del Clot a Barcelona. Ens fa molta il·lusió.