Rialb assoleix el 82% de reserves i en 14 dels seus 25 anys ha superat els 300 hectòmetres

El pantà de Rialb va començar l’any amb 98,8 hectòmetres cúbics d’aigua i l’acabarà per sobre dels 334 (reserva amb data d’ahir) després d’haver aconseguit deixar enrere un llarg període de sequera pluviomètrica que va deixar l’embassament a mínims el 2022 i el 2023. Va tocar fons el 26 d’abril de l’any passat quan va baixar fins als 21 hectòmetres, la qual cosa va portar a tancar l’aixeta al Canal d’Ur-gell i al Segarra-Garrigues. Tanmateix, des de principis del 2024 s’ha anat recuperant i actualment ja ha superat el 82% de la capacitat. La presa es va inaugurar el 14 de febrer del 2000, d’aquí una mica més de dos mesos es compliran 25 anys, de manera que ja porta un quart de segle en funcionament i el nivell de les reserves ha passat diversos alts i baixos provocats per dos sequeres severes i el pla de posada en càrrega, que en va condicionar l’ompliment el 2002 i 2003.

El segon gran pantà de Catalunya (només darrere de Canelles, amb 679 hm de capacitat) pot emmagatzemar 403 hectòmetres cúbics d’aigua i ho ha fet en quatre ocasions: el 6 d’octubre del 2010; el 24 de novembre del 2014; el 19 de gener del 2018 i el 21 de setembre de l’any 2020. El pic actual de reserves és el tretzè en magnitud en aquest quart de segle i en 14 dels 25 anys s’han superat els 300 hectòmetres cúbics d’aigua embassats. Quant als usos, el repartiment de cabals de Rialb acordat a finals dels 90 va assignar aigua per al Canal d’Urgell (492 hm3 a l’any); nous regadius de l’Urgell (40); el Segarra-Garrigues (100); cabal ecològic (114); regs de compensació per la presa (18) i proveïments i indústria (16). El Segarra-Garrigues no ha esgotat mai aquesta assignació, ja que rega al voltant d’un 20 per cent de la seua superfície, ara per ara. En paral·lel, Acciona explota actualment la central hidroelèctrica.

La millorada situació de les reserves de l’embassament ha portat la Generalitat, que explota el Segarra-Garrigues i la presa de l’Albagés, a demanar a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre que ompli l’embassament de cua del canal, de 80 hectòmetres. Posar en càrrega l’Albagés està pendent de les reserves del Segre i s’ha hagut de posposar a causa de la sequera dels últims anys. Al novembre, la CHE va avançar la intenció de reprendre l’ompliment després de la implantació del pla d’emergència, set anys després d’acabar les obres.

Agricultura pagarà el dia 27 fins a 70 milions per danys de la sequera

El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, va anunciar ahir que el pròxim dia 27 es pagaran 70 milions d’euros corresponents a ajuts per la sequera a afectats aquest 2024. Hi ha especialment afectades zones de secà, va assenyalar, i els ajuts es faran sense sol·licitud.Ho va dir en una entrevista al programa A Diari de Lleida TV, que dirigeix Santi Roig, en la qual també va assenyalar que l’últim pla de regadius de la Generalitat està caducat des de fa quatre anys i va avançar que el 2025 redactaran el dels pròxims 15 anys, amb vigència fins al 2040. L’objectiu, va dir, és portar aigua a bona part del territori a través d’implantació de nous regs, regeneració o dessalatge i va incidir especialment en la modernització del reg actual. En aquest punt, va assenyalar que és la partida que esperen que més augmenti el pròxim pressupost de la Generalitat.