Tamarit aconsegueix l'augment de població més gran en tres dècades

“La gent busca qualitat de vida, i aquí, a més d’haver-hi feina i tenir una bona oferta de serveis, estem molt ben comunicats”, resumeix Sandra González, alcaldessa de Tamarit de Llitera, el motiu principal de l’avenç demogràfic que s’ha donat a la capital cultural de la comarca.

Tamarit de Llitera va guanyar 36 veïns el 2024, segons indiquen les dades oficials del padró ja depurat que acaba de fer públics l’INE (Institut Nacional d’Estadística), i que situa el cens de la localitat en 3.429 habitants.

Es tracta de l’increment, tant numèric com percentual, més gran que registra el cens de la localitat des del 1996, l’últim any per al qual ofereix registres l’INE. Els registres positius més amplis en aquests 29 exercicis es troben en els creixements de 28 veïns del 2009, els 26 del 2003 i els 25 del 2007, tots concentrats en l’anterior fase d’expansió econòmica i de fluxos migratoris d’entrada en tot l’Estat.

El saldo tanca un període de descens demogràfic continuat de quinze anys en el qual, amb les excepcions del 2018 i del 2020, amb lleus augments de 21 i d’11 veïns, respectivament, Tamarit va perdre gairebé la desena part de la població al caure de 3.743 a 3.393 veïns.

“Sembla que no, però hi ha moltes aplicacions que incentiven la vida als pobles”, indica González, que afegeix que “noves fórmules laborals com el teletreball han permès l’assentament de professionals procedents d’àrees metropolitanes”.

“Hi ha gent que combina el teletreball amb els llocs presencials, i això els permet tornar als seus orígens i assentar-se en pobles com Tamarit, on la qualitat de vida és més elevada que en moltes ciutats”, anota l’alcaldessa, que afegeix un altre factor gens menyspreable: “Aquí s’aprofita més el sou.”

Fraga i Binèfar concentren la meitat del cens de la Franja

Fraga i de Binèfar, amb 15.390 i 10.118 veïns respectivament en les xifres oficials del 2024 que publica l’INE (Institut Nacional d’Estadística), concentren més de la meitat dels habitants de la Franja de Ponent, que són una mica més de 45.000. En aquesta àrea hi ha dos municipis que han patit un creixement especialment cridaner en els últims deu anys: Vilella de Cinca, que va passar de 461 a 507 veïns (10%), i Sant Esteve, que va créixer de 495 a 641 (29,5%). Completa el grup Esplucs, amb un avenç del 22,7% en sis anys per arribar a 664. Lidera les caigudes Baells amb un -20,3% (de 113 a 90).