Autoritzen 8 parcs amb 674.000 plaques solars en un radi de 8 km a l'Urgell

La Generalitat ha autoritzat 8 parcs amb 674.000 plaques solars en 8 quilòmetres a l'Urgell. L'acumulació de projectes d'energies renovables en rurals ja activa alertes al Govern pel “degoteig de propostes” i la “falta de coordinació entre elles”. Informes tècnics n'aconsellen valorar més els “efectes acumulatius” abans d'autoritzar-los.

Una allau de vuit parcs fotovoltaics suposarà la instal·lació de més de 670.000 plaques solars en un radi de tot just vuit quilòmetres a partir de Verdú i que s’estendran per diverses localitats de l’Urgell i la veïna Conca de Barberà, ja a Tarragona.

Dos d’aquests parcs, Les Roques i Cap Blanc, a Verdú i a Guimerà, acaben d’obtenir sengles declaracions d’impacte ambiental positives, malgrat que amb algunes condicions, a la Ponència de Renovables de la Generalitat. El primer suposarà la instal·lació de 30.000 plaques en 24 hectàrees (ha) i el segon, la de 36.900 en 39,5 hi ha.

Els tècnics reclamen “una valoració conjunta de l’impacte acumulatiu” dels projectes al medi

No són, ni de bon tros, els únics previstos a la zona: el denominat Guimerà desplegarà 66.984 plafons en una extensió de 66,6 hectàrees al municipi del mateix nom, Camila inclourà 8.000 plaques en 8,1 ha a Nalec, Els Vilars tindrà 83.376 mòduls en 80,4 hectàrees a Ciutadilla i Sant Roc n’inclourà 93.825 en una extensió de 99 ha en aquests dos últims termes.

A aquests sis parcs fotovoltaics, que sumaran un total de 318.995 plaques i ocuparan 323,7 ha en un radi de tot just tres km, se n’afegeixen dos més, d’una escala superior, a Vallbona de les Monges, Ciutadilla i, ja a Tarragona, Passanant i Belltall, Forès, Vallfogona de Riucorb i Montblanc. Es tracta dels projectes BCN Solar 1 i 2, de 242.582 plaques i 258 ha el primer i de 123.136 i 145 el segon, situats en un radi de 8 km dels anteriors i que eleven la proposta total a 674.659 plafons i 721 hectàrees.

La intensitat del desplegament de les renovables en escenaris rurals com aquest, situat a cavall de l’Urgell i la Conca de Barberà, ha activat les alarmes a la mateixa Generalitat, que es mostra inquieta per la magnitud dels desenvolupaments.

“Encara que el territori disposa (...) d’un grau d’ocupació relativament baix i una bona capacitat d’acollida, cal tenir en compte que aquesta capacitat és limitada i convé prioritzar aquelles instal·lacions que comporten un menor impacte ambiental”, adverteixen els informes sobre Les Roques i Cap Blanc, en els quals la mateixa Ponència d’Energies Renovables es mostra sorpresa davant del creixent “degoteig de propostes” i “falta de coordinació entre elles” en algunes zones.

No és, amb 202 MW de potència solar en tràmit a l’Urgell o 196 eòlics de les Garrigues, l’única zona de Lleida amb horitzons d’aglomeració, una cosa, ressenyen els informes, que“implica la transformació d’un paisatge de cultius típicament agroforestal amb cultius de secà a una nova concepció”.

Aquesta “afecció al paisatge i als usos agraris” requereix, sense perdre de vista “la situació d’emergència climàtica” actual, “una valoració conjunta de l’impacte acumulatiu del conjunt de les plantes proposades a les proximitats”. L’interès agrari, afegeixen, “condiciona la implantació extensiva d’aquest tipus d’infraestructures, ja que se’n rebaixa sensiblement la capacitat d’acollida”.

L’ajuntament de Verdú va consultar als agricultors la seua opinió sobre els projectes de parcs solars que aposten per instal·lar-se entre aquest municipi i Guimerà. L’alcaldessa, Georgina Procter, va explicar que “en el nostre cas el parc solar està projectat a més de 3 quilòmetres del nucli urbà, i afecta terres de secà amb moltes pedres que en l’actualitat no produeixen”. En aquest sentit, va afegir que “els agricultors afectats van donar el seu vistiplau al projecte perquè ho veuen com una font d’ingressos alternativa, com també ho seria per a l’ajuntament, tenint en compte que som un municipi sense zona industrial i no tenim ingressos extra”.

Malgrat això, l’edil va insistir en la importància de “no generalitzar” i es va mostrar “comprensiva” amb els municipis que rebutgen aquest tipus de projectes, “bé perquè es troben molt a prop dels nuclis urbans o perquè afecten terres en producció”.

També va apuntar que “no és tan fàcil que un projecte acabi essent una realitat, ja que abans han de superar molts tràmits administratius”. L’alcaldessa es va mostrar a favor d’una coordinació més gran i que els projectes siguin proporcionals al municipi i a la zona afectada.