Un poble de la Franja recupera una polèmica tradició per finançar les festes

L'alcalde de Torrent de Cinca, Rubén Morell, ha enviat recentment una carta als veïns del municipi en la qual els demana que paguin una derrama per poder finançar les festes patronals de la localitat. Segons explica l'escrit, es considera "necessari establir inicialment una aportació per part dels veïns" per tal de "poder continuar organitzant unes festivitats conformes a la nostra localitat i a les nostres tradicions".

La petició, que va ser difosa fa uns dies mitjançant una bustiada a les cases, estableix tres tipus d'aportacions en funció de l'edat dels residents. Els nens d'entre 10 i 14 anys i els majors de 65 a 69 anys hauran de pagar una quota de 15 euros, mentre que la resta de veïns, dels 15 als 65 anys, hauran d'aportar 20 euros. Queden exempts del pagament els menors de 10 anys i els majors de 70.

Una pràctica habitual en el passat

El cobrament de derrames als veïns per sufragar les despeses de les festes patronals era una pràctica relativament habitual fa unes dècades als petits municipis. No obstant això, amb la recuperació dels ajuntaments democràtics i la popularització dels festejos, aquesta tradició es va anar abandonant progressivament i els actes festius van passar a ser finançats íntegrament pels pressupostos municipals, sent d'accés gratuït per al públic amb comptades excepcions.

Malgrat això, el costum d'aplicar la derrama es va mantenir en algunes poblacions com Torrent de Cinca, on es va seguir aplicant fins a l'arribada de la pandèmia. "Durant anys, i per a aquestes celebracions, hi havia una quota que abonaven les famílies del nostre municipi i que contribuïen al seu finançament", assenyala l'alcalde a la carta, abans de recordar que "amb l'arribada de la pandèmia va caldre cancel·lar les festes patronals en diverses edicions i, en conseqüència, es va acordar la suspensió de les referides quotes".

Canvis en les quotes respecte a anys anteriors

Segons detalla Morell a la missiva, en els últims anys les aportacions havien estat lleugerament diferents. Els nens de 10 a 14 anys pagaven 20 euros, els adolescents i joves de 15 a 30 anys abonaven 33 euros, i els veïns de 31 a 65 anys contribuïen amb 26 euros. Per la seva banda, a les parelles de fins a 45 anys els sortia per 45 euros i a les de més edat per 36 euros.

Amb el restabliment de la derrama, l'Ajuntament de Torrent de Cinca espera recaptar els fons necessaris per poder celebrar unes festes patronals "a l'alçada de les expectatives dels veïns i visitants", tal com assegura l'alcalde. No obstant això, la iniciativa ha generat certa polèmica entre alguns residents, que consideren que el consistori hauria de ser capaç d'assumir la totalitat de les despeses festives sense haver de recórrer a aportacions extraordinàries per part de la ciutadania.

Altres casos similars a la comarca

Torrent de Cinca no és l'únic poble de la zona que ha optat per recuperar la tradició de la derrama per finançar les seves festes. En localitats properes com Saidí o Vilella de Cinca també s'ha instaurat recentment un sistema similar de quotes en funció de l'edat dels veïns, amb l'objectiu de garantir la celebració dels actes festius sense comprometre excessivament els pressupostos municipals.

Caldrà veure si aquesta pràctica s'estén a altres municipis de la comarca o si, per contra, es tracta d'una tendència puntual derivada de les dificultats econòmiques que travessen molts ajuntaments després de la crisi sanitària. En qualsevol cas, sembla evident que la qüestió del finançament de les festes patronals continuarà generant debat en els propers anys, especialment en els pobles més petits i amb menys recursos.

En resum, l'Ajuntament de Torrent de Cinca ha decidit recuperar una antiga tradició consistent a cobrar una derrama als veïns per poder sufragar les despeses de les festes patronals. Aquesta pràctica, que havia caigut en desús amb la instauració dels ajuntaments democràtics, s'ha recuperat en algunes localitats de la comarca davant les dificultats per finançar els actes festius únicament amb fons públics. Tot i que la iniciativa ha generat certa controvèrsia, l'alcalde defensa que es tracta d'una mesura necessària per poder mantenir unes celebracions "conformes a les tradicions" del municipi. Caldrà esperar per veure si aquest tipus de sistemes de finançament s'acaben consolidant o si, per contra, es tracta d'una solució temporal derivada de l'excepcional situació econòmica actual.