El tren de la Pobla supera els 400.000 viatgers 20 anys després del seu traspàs

El tren de la Pobla tancarà l'any superant per primer cop els 400.000 viatgers, xifra rècord que arriba quan es compleixen dos dècades del traspàs d'aquesta línia de l'Estat a la Generalitat. En aquest període, l'administració catalana hi ha invertit més de 127 milions. El territori valora les millores des de llavors i demana augmentar trajectes.

La línia ferroviària de la Pobla compleix avui vint anys en mans de la Generalitat. El 31 de desembre del 2004 es va formalitzar el traspàs d’aquesta infraestructura per part de l’Estat i l’administració catalana va iniciar un llarg camí per rehabilitar-la després de dècades de declivi. Els treballs continuen en curs, però ja donen resultats. Prova d’això és la bona resposta dels usuaris, que han assolit una xifra rècord aquest any al depassar per primera vegada els 400.000 viatgers, segons previsions de la Generalitat.

El tren de la Pobla ha rebut en 20 anys un total de 127,7 milions en inversions de la Generalitat. La major part correspon a la millora de la infraestructura, greument deteriorada quan l’Estat la va transferir. Des d’aleshores s’hi han invertit 92,27 milions, als quals se n’afegeixen 6,64 en senyalització i dispositius de comunicacions. Així mateix, la compra dels tres trens amb què Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) opera aquesta línia ha suposat 25,94 milions més. La millora de la línia ferroviària ha anat acompanyada d’un augment de la seguretat a les carreteres, amb la supressió de passos a nivell. Ferrocarrils preveu eliminar-los de forma progressiva a través de convenis amb els municipis afectats. La línia compta amb 18 passos a nivell i, des del 2005 fins a l’actualitat, se n’han suprimit set. L’últim va ser el número 12 a Térmens, on l’encreuament de vies es va eliminar amb un pas elevat pel qual es desvia tot el trànsit que accedeix a la localitat. Està en marxa la supressió del número 16 a Vallfogona de Balaguer, el 19 al camí de Torreblanca i Balaguer, i el de Gerb.

El tren ha guanyat viatgers amb cada millora. Va passar de 121.583 el 2004 a superar els 200.000 a partir del 2006. Tanmateix, la tendència a l’alça es va truncar en dos ocasions. La primera, quan retallades de la Generalitat van reduir els trens a la meitat el 2012 i la línia va perdre més del 60% de viatgers. Va tornar a guanyar usuaris el 2014, quan FGC va rellevar Renfe com a operadora amb més trens al dia, i el nombre de passatgers només va descendir des d’aleshores a causa dels confinaments per la covid el 2020 i el 2021.

Alcaldes d’aquesta línia ferroviària demanen més trajectes diaris

Alcaldes de municipis en la línia ferroviària de la Pobla van valorar-ne positivament l’evolució des del traspàs a la Generalitat i van coincidir a demanar més trajectes diaris. L’alcalde de la Pobla, Marc Baró (ERC), va demanar “augmentar les freqüències tant com sigui possible, perquè fer-ho farà augmentar el nombre d’usuaris”. L’alcaldessa de Tremp, Sílvia Romero (PSC), va recalcar que augmentar les línies és especialment necessari “en cap de setmana” i millorar els horaris. Per aquest motiu, planteja la construcció d’un hangar al Pallars Jussà per a trens i un intercanviador de vies que permeti l’encreuament de dos combois a Cellers, a fi d’evitar que el ferrocarril turístic Tren dels Llacs condicioni l’operativa regular. Per la seua part, l’alcaldessa de Balaguer, Lorena González (PSC), va destacar que un dels èxits de la línia és que s’hagi pogut mantenir amb més serveis i prestacions malgrat els conats de tancament durant anys i va dir que la Generalitat ha de ser ambiciosa per fer arribar la línia a la Seu.

Dos noves línies de Rodalies, retards i transbords en autocars

L’any 2024 ha portat també canvis en la línia de Manresa, amb la creació de dos serveis de Rodalies. El primer va ser la línia RL3, estrenada al febrer entre Lleida i Cervera amb 4 trens en cada sentit que es van afegir als tres per sentit que circulaven ja entre aquestes dos localitats. Això es va traduir en un augment de viatgers.Al desembre es va posar en marxa l’RL4, amb 5 trens diaris en cada sentit en feiners i 4 en festius. Va suposar el final de l’R12 entre Lleida i Barcelona, però no dels trens sense transbord entre les dos ciutats: molts combois de l’RL4 prossegueixen el trajecte a Barcelona com a trens de l’R4. L’estrena de l’RL4 va ser objecte de polèmica al suprimir-se el tren de Lleida a Cervera de les 15.00 que utilitzaven treballadors i estudiants.Nombroses incidències han provocat retards al llarg de l’any en aquesta línia i a la de la costa. Obres en aquesta última obliguen a més a fer transbords amb tren. També han estat freqüents les demores en trens d’alta velocitat.