SEGRE

LLEIDA

Una empresa planteja reobrir diverses mines d'Almatret per extreure'n adob mineral

Eneripromo, amb seu a Alcarràs, vol excavar un residu del lignit anomenat leonardita i que s'utilitza com a fertilitzant. Demana catalogar-lo com a subproducte en concessions de Carbonífera del Ebro

El mirador d’Almatret domina bona part de l’antiga conca minera del Baix Segre. - SEGRE

Lleida

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

L’empresa Eneripromo, amb seu a Alcarràs, ha sol·licitat a la Generalitat que qualifiqui com a subproducte miner els residus de les antigues mines de carbó que explotava a Almatret Carbonífera del Ebro amb la finalitat d’extreure’ls per comercialitzar-los com a leonardita, un material que s’utilitza com a adob en l’agricultura.

La proposta d’Eneripromo, els responsables de la qual van declinar oferir més explicacions i que es troba en fase d’exposició al públic fins a principis de febrer en el Servei d’Investigació i Recursos Minerals de la Generalitat, afecta una superfície de 22,46 hectàrees.

La companyia ha sol·licitat autorització per extreure el residu en una extensió de 22,46 hectàrees

La petició consisteix a qualificar com a recursos de la Secció B de la llei de Mines el “dipòsit d’aquest subproducte, anomenat leonardita de l’Ebre”, la qual cosa equival a incloure’l entre els “jaciments formats com a conseqüència de les operacions regulades” per aquesta mateixa normativa, en aquest cas per l’extracció del lignit. Una vegada formalitzada la recatalogació, l’autorització definitiva passaria a dependre que el ministeri d’Indústria declari la compatibilitat d’aquesta extracció amb els usos anteriors.

Eneripromo està reconeguda pel ministeri d’Agriculrura com una de les empreses fabricants de leonardita, concretament d’“àcids húmics de torba leonardita o lignit”, que són el resultat de tractar aquests subproductes de la mineria amb hidròxid potàsic o, en el seu cas, de la barreja (amb una presència mai superior al vint per cent) amb productes d’origen animal i/o vegetal.

L’extracció de la leonardita es planteja com una prolongació de l’activitat minera en zones com Terol o Sòria, on l’extracció del carbó va passar de ser un dels puntals de l’economia a ocupar un lloc residual.

D’altra banda, la leonardita ja s’està extraient a la conca de Mequinensa, limítrof amb la del Baix Segre, on la primera iniciativa per aprofitar aquest residu de l’extracció de lignit (també es treu de la torba) és la d’Eneripromo. Les empreses solen centrar l’extracció de leonardita a les mines a cel obert, per la major facilitat per usar la maquinària necessària per al procés, que requereix excavar a profunditats d’entre deu i quinze metres. La major part de les mines d’Almatret van ser obertes en galeria, encara que a partir dels 80 admetien la circulació de maquinària.

Diversos grans productors agrícoles utilitzen aquest material

La leonardita, amb efectes beneficiosos per a la terra com el d’afavorir-ne l’oxigenació (i amb aquesta, la presència de microorganismes) i regular-ne la humitat (reté l’aigua quan n’hi ha poca i la drena en cas d’excés), ja és utilitzada per alguns dels principals productors agrícoles i ramaders de la demarcació de Lleida i de la Franja. Eneripromo assenyala al seu web com a usuaris Actel, Fruits de Ponent, la Cooperativa de Soses, Ametller Origen o Santalecina Ganadera. L’àcid húmic que genera de manera natural facilita l’absorció de nutrients per les plantes i permet evitar l’ús de fertilitzants d’origen químic. Eneripromo, que té la seu al carrer Acadèmia d’Alcarràs i que té forma de societat anònima unipersonal, disposa d’un capital social de 3.006 euros i va ser fundada el juliol del 2007. La seua activitat registral ha estat escassa en aquests disset anys i mig.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking