El veto a la MAT del Pallars obre un forat per a renovables amb la potència d'una nuclear

El veto a la línia elèctrica MAT (Molt Alta Tensió) amb la qual Forestalia projectava portar fins a la subestació d’Isona l’electricitat generada en una vintena de parcs solars i eòlics d’Osca i Saragossa alliberarà en aquest punt de la xarxa, al Pallars Jussà, prou capacitat per transportar la producció de parcs de renovables, la potència conjunta dels quals (853 MW, milers de quilowatts) s’atansa a la d’una central nuclear (1.000 MW).

La companyia energètica aragonesa disposava dels permisos inicials per portar directament fins a la subestació oscenca de Laluenga la producció de sis parcs amb una potència nominal de 297 MW i per conduir fins a aquesta des de les de San Jorge, Almudévar i Valsalada la d’altres tretze que en sumen 556,2 més, encara que en alguns la instal·lació real havia de ser menor.

“La potència dels parcs que havia estat assignada per connectar-los a la xarxa quedarà alliberada”

“Si no es construeix aquesta línia, la potència dels parcs que havia estat assignada per connectar-los a la xarxa quedarà alliberada a les subestacions”, van explicar en aquest sentit fonts de Redeia, l’antiga Red Eléctrica, empresa parapública que gestiona la xarxa de transport d’aquesta energia a tot l’Estat. Aquesta capacitat podrà ser assignada a altres projectes d’energia renovable.

La baixa capacitat de la xarxa de transport d’electricitat a Catalunya és assenyalada per promotors i consultors com un dels punts crítics del desplegament local de les renovables, ja que deixa a l’aire la possibilitat de moure’n la producció.

El veto a la MAT, anunciat per la Generalitat i pel Govern central tot i que encara no ha estat oficialitzat al BOE, modifica l’escenari en un moment en què Redeia està planificant els seus treballs per al que queda de dècada, en aquest cas amb prioritat per al reforç de les seues línies actuals, i la Generalitat continua esperant l’informe de l’Icaen (Institut Català de l’Energia) per determinar el marc del desplegament de les renovables a Catalunya.

D’altra banda, Redeia treballa en tres eixos a Lleida: fa un any i mig que construeix la nova línia dels Mangraners a l’Espluga i Begues, disposa de la declaració d’impacte favorable i està tramitant els permisos de construcció per a l’estesa d’alta tensió (220 kv) de Penalba al barri lleidatà i està finalitzant els projectes per construir una nova subestació a Adrall per proveir de llum Andorra. A més, les dos primeres coincideixen amb un altre traçat vetat a Forestalia.

Altres projectes que cauen deixen capacitat lliure a la xarxa elèctrica

El projecte de Forestalia per a la gran central solar de La Montsona 2, prevista a Almatret amb una potència de 49,96 MW, ha perdut el punt de connexió a la xarxa elèctrica que tenia assignat a Maials per evacuar l’energia de les plaques fotovoltaiques. Se n’ha quedat sense al no complir el termini de quatre anys per obtenir l’autorització que estableix la normativa. Així consta en una resolució de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) del mes de desembre passat, que corrobora que “REE haurà d’avaluar la capacitat existent i disponible en aquells nusos en els quals s’hagin produït caducitats” per incorporar la que queda vacant al decaure projectes. Això ha succeït en els últims anys en diversos projectes plantejats a Lleida, que sumen 36 molins de vent i més de 600 hectàrees de panells solars. Es tracta d’almenys 8 centrals fotovoltaiques i 2 parcs eòlics.