SEGRE

COMARCAS

Els projectes de biogàs ja cobreixen la producció de purins

La capacitat de les plantes del Baix Cinca i la Llitera supera el milió de tones

Emmagatzematge de compost fabricat a partir de purins a la planta de tractament de residus ramaders de Griñó a Saidí. - GERARD HOYAS

Lleida

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Les plantes de biogàs projectades a les comarques de la Llitera i el Baix Cinca, dos de les de més activitat porcina de l’Estat amb 1,37 milions de caps de porcí, 1,32 dels quals d’engreix, ja sumen prou capacitat per absorbir el volum de purins que genera aquesta activitat ramadera. Òbviament, gairebé tot sobre el paper, que és el moment processal en el qual es troben, entre l’anunci oficial i la sortida a informació pública, la pràctica totalitat de les factories dissenyades.

La producció de purins s’estima en una mitjana d’un metre cúbic o una tona anual per plaça d’engreix, cosa que en el cas d’aquestes dos comarques suposa un volum del voltant a 1,35 milions de m3 o de tones al cap de l’any.

L’Inaga treu a informació pública una segona planta de biogàs a Fraga, a la partida de les Puntes

Els projectes en marxa, els que han estat anunciats amb una mínima concreció i els que ja es troben en fase d’exposició, sumen prou capacitat per processar 1,15 milions de tones de purins a l’any, un volum a què cal sumar les tres pendents de concreció a Bellver de Cinca i Penyalba i en la propera Candasnos. La dimensió més habitual és la de 100.000 tones de demanda anual.

Aquestes xifres plantegen un serrell pel qual les autoritats locals i autonòmiques estan passant de puntetes: el moviment d’1,3 milions de tones de purins cap a les plantes, la sortida de 400.000 de compost cap als camps en època d’adob i cap a magatzems fora d’aquella fase de l’any i, també, el tràfec de la producció de biogàs cap als seus punts de consum en els casos que les plantes no tinguin connexió a xarxes locals o a gasoductes.

Algunes d’aquestes plantes estan vinculades a altres projectes, com la de Solarig a Penyalba amb la factoria de biocombustible aeri de Terol o la de Griñó a Saidí, que preveu utilitzar el biogàs com a combustible per als seus processos. Mentrestant, el Govern d’Aragó planteja que part del biogàs pugui ser utilitzat en les plantes d’hidrogen que es projecten en diversos punts de la comunitat.

Fins ara, la nòmina de projectes inclou set plantes a la Llitera: una a Tamarit amb capacitat per a 150.000 tones anuals de purins, una altra a Vensilló amb una demanda de 140.000, tres a Esplucs, Sant Esteve i Altorricó de 100.000 cada una, una altra de 50.000 a Albelda i una més, de 16.000, vinculada a una explotació de bestiar boví a Altorricó. Sumen capacitat per a 656.000 tones.

El llistat del Baix Cinca inclou, a més de les inconcretes de Bellver i Penyalba, la de Griñó a Saidí, amb capacitat per a 205.000 tones, la d’Ence a Alcolea (100.000) i les de Cap Watt i Bioxarxa a Fraga, de 100.000 tones de purins cada una.

Aquesta última, que es troba ara mateix en fase d’exposició pública a l’Inaga (Institut Aragonès de Gestió Ambiental), tindrà una demanda total de 184.500 tones anuals de residus perillosos d’origen ramader i agroalimentari.

Està projectada en una àrea d’una mica més de 13 hectàrees de la partida de les Puntes, a 5 quilòmetres del nucli urbà de Fraga, a 6,7 de Torrent i a 7,8 de Vilella de Cinca.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking