LLEIDA
Torna a nevar a Aran però l'escassetat a la resta del Pirineu causa inquietud
Les capçaleres del Segre i les Nogueres, en el pitjor nivell en cinc anys amb tres de sequera
La neu va tornar a descarregar, tot i que amb escassa força, aquest dilluns sobre el nucli de Tredòs. - EDGAR ALDANA
La neu va tornar a cobrir ahir diverses zones de la Val d’Aran, malgrat que amb escassa intensitat ja que els pluviòmetres no van arribar a registrar tres litres per metre quadrat al Pla de Beret i tot just van superar els 3,5 a Arties, segons dades de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre). En cotes altes es van acumular entre 5 i 8 centímetres de neu nova.
La capçalera del Garona està sent l’única del Pirineu de Lleida en la qual les precipitacions hivernals estan continuant al final de la tardor i al començament de l’hivern un patró similar al de les últimes dècades en freqüència i intensitat, mentre que la situació d’escassetat de les altres tres, la del Segre i les de les Nogueres, comença a provocar inquietud.
Les reserves de les tres capçaleres presenten el volum més escàs dels últims cinc anys, tres dels hiverns dels quals, els iniciats entre 2021 i 2023, van ser de sequera.
Les nevades més importants de l’hivern s’han retardat fins a finals de gener els últims anys, però el seu aprofitament com a reserva hídrica depèn que s’hagin consolidat les anteriors i serveixin com a solera perquè el seu liquat es prolongui fins entrada la primavera. I ara com ara no s’acaben de donar les condicions perquè això passi.
Els 10,1 hectòmetres de neu de la capçalera de la Ribagorçana i els 37,2 de la Pallaresa no arriben a la quarta part de la mitjana de l’últim lustre, ni els 31 del Segre a la tercera del seu. A aquesta escassetat se li afegeix un intens ritme de fusió, el més gran en cinc anys a la Ribagorçana.
Les reserves per sobre del 60% i previsions de més sequedat
Cap de les conques fluvials de Lleida es troba ara mateix en situació de sequera ni d’escassetat, tot i que res no assegura que aquesta situació no pugui torçar-se a mitjà termini malgrat l’elevada acumulació de reserves als embassaments: 806 hm3 útils al Segre i a la Pallaresa i 749 a la Ribagorçana i l’Éssera, per sobre del 60 per cent en tots els casos. Tanmateix, l’informe amb els indicadors de sequera que ahir va difondre la CHE adverteix que les previsions de l’Aemet per a l’hivern estès (del novembre al març) mostra “una probabilitat més elevada de condicions seques” a la zona nord de la conca, mentre que hi ha un 60 per cent de probabilitats que les temperatures siguin “més altes significativament” que la mitjana.
