Més de mil nascuts a Lleida han de demanar la ciutadania al jutge cada any

Un total de 5.773 fills de pares estrangers nascuts a Lleida es van haver de sotmetre a un procediment judicial per poder obtenir la nacionalitat espanyola al llarg de la dècada que va del 2014 al 2023. Encara que la mitjana anual sigui de gairebé 600, el número va a l'alça i tant el 2022 com el 2023 van superar el miler.

Tan grollera resulta la mentida que afirma que els fills d’estrangers que naixen en territori de l’Estat espanyol adquireixen de manera automàtica la nacionalitat, que per poder disposar d’aquesta ciutadania més d’un miler de lleidatans (persones nascudes a Lleida) es veuen obligats cada any a acudir als tribunals i, també, a sotmetre’s a un procediment administratiu la durada del qual supera l’any en el millor dels casos i inclou un examen de coneixements per valorar el seu grau d’integració.

El volum de persones que es troben en aquesta situació va creixent així que van augmentant les cohorts demogràfiques dels migrants de segona generació, als quals no s’aplica l’ius soli o dret de sòl, que és el reconeixement de la nacionalitat del país en el qual es naix: adquireixen automàticament la nacionalitat espanyola si la té almenys un dels seus progenitors, si la identitat d’aquests es desconeix, si un d’ells va nàixer en territori de l’Estat o si ambdós són apàtrides, però no pel fet de nàixer en aquesta terra.

Les dades del Registre Civil que difon l’INE (Institut Nacional d’Estadística) delimiten la magnitud del problema: 1.078 de les 3.060 persones que van adquirir la nacionalitat espanyola a Lleida el 2023 havien nascut a l’Estat i, majoritàriament, a la demarcació, una situació que en va afectar 1.252 de 2.756 l’any anterior i 566 de 1.627 i 356 de 1.163 en els dos previs. Fa més d’una dècada, des del 2014, que els nascuts en territori espanyol són el grup més nombrós dels que tramiten la nacionalització.

Aquesta negació de l’ius soli té efectes en l’àmbit laboral, al tancar l’accés al funcionariat; a l’exercici dels drets de participació i representació, limitats per als estrangers, i en altres com la pràctica de l’esport professional.

La població de Lleida ja només creix gràcies a l’arribada de migrants

La demarcació de Lleida ja només guanya habitants gràcies a l’arribada de migrants. Únicament un 58,4% dels seus pobladors (263.842) han nascut a la província, i dos terços d’aquests (177.132) continuen residint al municipi en el qual van nàixer. Un altre 8,9% (40.206) procedeixen de la resta de Catalunya, una xifra lleugerament menor que la dels originaris d’altres comunitats (42.730). Aquestes dos últimes xifres resulten netament inferiors a la dels 104.929 residents a la demarcació de Ponent que han nascut en altres països. Aquest flux de gairebé 105.000 estrangers, que ja suposa el 23,22% del total d’habitants empadronats en els 231 municipis lleidatans, llança un desquadrament de 13.144 amb els 91.825 veïns que tenen nacionalitats diferents de l’espanyola com a conseqüència, precisament, dels processos de nacionalització per residència. Les xifres difoses per l’INE assenyalen que en els tres últims anys, entre 2021 i 2024, la xifra dels residents a Lleida que havien nascut a l’Estat es va reduir en 4.155, mentre que la dels procedents d’altres països es va incrementar en 16.694. D’aquest balanç surt l’augment de 12.449 habitants en un trienni. Més d’un terç dels veïns de quatre localitats de Lleida han nascut en altres països: Guissona (3.785, 49,9%), Aitona (911, 35,37%), Alcarràs (3.457, 34,71%) i Les (350, 33,94%), als que segueixen amb més del 30% Mollerussa (5.187, 33,08%) i Vielha (1.785, 30,81%). Guissona és l’única localitat en la qual ja s’ha produït el sorpasso en nacionalitats, amb un 51,62% d’estrangers. Hi ha una altra dada curiosa en el flux de població: en tres anys hi ha 2.796 lleidatans menys, 1.352 catalans més de la resta de províncies i 2.657 ciutadans menys d’altres comunitats.